dijous, 17 de juny de 2021

FESTA MAJOR DE LA COLÒNIA 2021

 

Programa de la Festa Major 2021


L’Ateneu som una de les Entitats que formen la Comissió de la Festa Major de la Colònia Güell, que col·laborem amb l’Ajuntament per organitzar els actes festius d’aquests dies. Això pressuposa diverses coses, en primer lloc aportar alguna proposta per omplir les hores dels dies que dura la celebració; també comporta tenir una mirada global per coordinar i encabir tots els actes de manera que no es trepitgin un amb els altres i facilitar així l’assistència a tots ells sense haver de renunciar a cap. I finalment també suposa assistir a les reunions, les moltes reunions on s’exposen les propostes, on s’expliquen anècdotes, on s’aporten solucions i també on es parla de pressupostos i ajudes que facilita l’Ajuntament. Des de la pandèmia que aquestes reunions han sigut sempre telemàtiques amb la problemàtica que això comporta i amb l’aversió d’alguns a internet.

 

Guanyadors del guarniments de balcons

Després de moltes converses, de moltes idees, d’algunes innovacions, al final, quasi sempre s’acaba fent el mateix que l’any passat. Les representants de l’Ajuntament, que ja en saben molt, acostumen a portar una còpia d’allò que es va fer la darrera vegada (l’any passat no compta, perquè no es va fer  res que signifiqués assistència de públic) i acostumem a puntejar actes i organitzadors: A veure...... els de l’Ateneu fareu les sardanes? I llavors concretem l’hora, el lloc, inclús podria ser que el preu de la cobla si se sap. Els de..... Toquikitoqui, fareu la cercavila? I expliquen les variacions que preveuen i els horaris més convenients. I d’aquesta manera en va resultar un programa més o menys així:




 Primera pàgina: Festa Major Colònia Güell, 3, 10, 11, 12, 13, 10 juny 2021. Organitzen Comissió de la Festa Major de la Colònia Güell. Agrupament Escolta i Guia Joan I, Associació de la Gent Gran de la Colònia Güell. Associació La Colònia Modernista, Associació La Txaranga de la Colònia Güell, Associació per la Conservació de la Colònia Güell, Associació Toquikitoqui, Ateneu Unió, Colla Drac i Diables de la Colònia Güell, Grup de Puntaires de la Colònia Güell, Juguem Tots.

 

Segona Pàgina.

Dijous 3 de juny. 21h al pati de l’antiga escola, Cinema a la Fresca.

Dijous, 10 de juny, 21 hores, al pati de l’antiga escola, cinema a la fresca.

Divendres, 11 de juny, 12 h, a l’església de la Colònia Güell. Missa en Honor del Sagrat Cor.

19 h, pregó de Festa Major a càrrec de l’Alcaldessa Anna Martínez Almoril i l’alumnat de 6è de primària de l’Escola Colònia Güell.

Atorgament del premi del 2n concurs de balcons i finestres 2021.

20,30, a la plaça Anselm Clavé, Concert de Música de Versions.

Tot seguit, Cercavila de la Txaranga de la Colònia Güell (sense seguici)


El circ
 

Tercera pàgina.

Dissabte 12 de juny

11h Despertada popular amb la Txaranga

12h. A la plaça d’Anselm Clavé: espectacles de circ.

17h. A l’Ateneu Unió: Havaneres amb el grup La Vella Lola.

19h. A la plaça Joan Güell. Audició i ballada de sardanes amb la Cobla Principal de Terrassa i en acabat, repartiment de coca a càrrec de l’Associació la Colònia Modernista.

21h. Al pati de Sant Lluís. Botifarrada per emportar.

22h. A la Plaça Joan Güell (error, era la plaça d’Anselm Clavé). Monòleg de Teatre Sobre Rodes, amb Julen Axpe i Borja Nicolau.


Concert de Música amb el Quintet Casals


Quarta Pàgina.

Diumenge 13 de juny. 10 hores. Despertada Popular amb Toquikitoqui Batucada.

18 h. A l’Ateneu Unió. Teatre “Fum, Fum, Fum”

19,30 h. A la plaça Anselm Clavé. Musical infantil “Mediterrània”

22 h. Castell de foc enlairat (no ho especifica però és al Terraplé)

 

Dissabte 19 de juny

D’11 a 14 h. Al pati de l’antiga escola. Jornada Cautural (no és un error, perquè fa referència al Cau). Actes culturals.

19h. A l’Ateneu Unió. Teatre Juvenil musical “La plaça del sac”. A càrrec dels alumnes del curs de teatre de la Societat Recreativa. Direcció: Josep Sàbat.


L'Anna Martínez ens diu adéu

 

Cinquena Pàgina: l’alcaldessa sortint, Ana Martínez,  fa l’elogi de la festa.

L’alcalde entrant, Jordi Bartolomés, fa també la seva lloança de la festa.

 

Sisena Pàgina. Exposició. Puntes i labors de la gent Gran. A la capella del casal de les monges.

2n. Concurs de Guarniments de balcons i finestres (que finalment el Jurat va decidir canviar les regles del joc i van atorgar el premi a la part baixa del carrer Malvehy perquè havien penjat tires de serrells de paper d’una banda a l’altre del carrer)

 

Havaneres

Nota per a la reserva d’entrades: Les reserves d’entrades per a tots els actes es realitzaran a través de la web d’Entràpolis.... etc. També s’advertia de les mesures sanitàries d’aforament, Distància, mascareta i higiene de mans (es refereix a empastifar-se d’aquell gel obligatori a tot arreu)

 

En tots els actes, excepte la missa, hi havia la noteta advertint de la necessitat de reservar lloc a Entràpolis (http://entrapol.is/....) per complir les exigències de control i aforament del Procicat.

 

I aquí s’acaba el programa de la primera Festa Major des de la Pandèmia.


Jordi Bartolomé, nou alcalde de Santa Coloma


Dit això, deixeu que des de la nostra humil aportació a la festa del poble, fem apologia dels actes que hem organitzat:

 

Ballada de sardanes

Audició i ballada de sardanes, A la plaça Joan Güell a les set de la tarda, amb la Cobla Principal de Terrassa. Enguany la ballada de sardanes va tenir un què de cosa nova, un sentiment d’obrir camí, i l’assistència va ser considerable, tan d’oients (que reservaven lloc en llista a part) com de balladors. Feina van tenir els encarregats per fer complir els manaments de les autoritats,  fent desfer rotllanes per no sobrepassar el nombre màxim de sis balladores per rotllana. La cobla era de les que feien salivera i més d’un assistent hi va acudir cridat per la seva anomenada. Entre la calor i l’esma, els balladors que ho van ballar tot van cremar les calories de tota la setmana.

 

Fum, Fum, Fum - Companyia Triangle Teatre

Teatre “Fum, Fum, Fum”. A l’Ateneu Unió, a les 6 de la tarda. El teatre, diguin el que diguin, fa Festa Major i la seva assitència és cosa obligada per totes aquelles persones que estimen el poble i no compten amb cap impediment inexcusable. Si més no, abans era així. I és per aquest sentiment que cada any portem una obra a la diada, enguany amb la Companyia Triangle del Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà, màxima categoria a la comarca, ja ho veieu. Fum, Fum, Fum, és un vodevil d’aquells de portes que s’obren i es tanquen, amb tres candidates i dos candidats i mig, perquè n’hi ha un que em sembla que ara encara no se n’ha acabat d’assabentar. En això del teatre de la Festa Major al món hi ha dos grups d’opinió, els que consideren que en aquest dia assenyalat l’obra ha de fer riure (són el 98,7 per cent) i els que diuen que de cap manera, que tal com està la vida, la Festa Major és un bon dia per a sembrar missatge i conscienciar aquests caps d’olla que només pensem en riure (són sis persones al Baix Llobregat, però per ser generosos els concedim l’1,3% de la població mundial).

 

Els focs de fi de festa

Encara queda un acte sota el nostre patrocini, però al ser lluny dels dies assenyalats i per tractar-se dels alumnes del curs de teatre, potser s’enquadra més en la categoria dels fi de curs que normalment s’escauen en aquestes èpoques.

 

Els altres actes van ser lluïts i amb un públic militant. Caldria ressaltar el Castell de focs del fi de festa, generós i brillant, un dels més aconseguits dels darrers anys i que va tancar amb el repicó solemne d’aquesta festa històrica, la primera des de la Còvid.

 

Colònia Güell, 17 de jun de 2021

dilluns, 10 de maig de 2021

 




FESTA DE POESIA – ATENEU UNIÓ
Colònia Güell, 7 de maig de 2021

 

El vespre del 7 de Maig, a l’Ateneu hem propiciat un recital de  poesia ofert pel grup Veus,  format el 2013 per Montserrat Comas, Isabel Barberà, Pilar Ribera i Dolors Prenafeta, i que ja han  fet recitals a Santa Coloma de Cervelló, a la Colònia i  a Cornellà.  Ens han  ofert un repertori de Joan Margarit.


Grup Veus



També hi ha actuat el trio musical Wieck. Aquesta formació  va néixer el 2011 al Conservatori Superior de Música del Liceu i està format per Arianna Pijoan al piano, Ana Peña al violí, Aleix Sala al violoncel. Ens han ofert música romàntica de Schubert i possiblement també de Schumann.

 

Trio Wieck


En un principi havien d’actuar només el grup Veus, però algú va intuir que llegir poesies durant una hora potser a algú se li faria pesat, i finalment es va optar per aquesta alternança entre música i poesia que, per comptes de semblar dues actuacions diferents i potser competitives, van tenir la virtut de compensar, de refrescar l’atenció del públic i contribuir a allò que en màrqueting en diuen una “suma no nul·la” on els diferents ingredients realcen la qualitat dels altres.

 


Dolors Prenafeta

Montserrat Comas



Així doncs va començar una ronda de Veus on cadascuna va llegir dues poesies triades per elles segons la seva sensibilitat. Després d’aquestes vuit poesies, s’apaguen els llums del seu costat de l’escenari i tènuament es va il·luminant la banda esquerra on el trio Wieck està a punt d’executar la seva peça. Ara era el mateix, fosca total i la llum que s’intensificava, poc a poc, al costat esquerra on hi havia el faristol. I així durant tres cicles consecutius que, tots plegats van durar una hora.


Pilar Ribera

Isabel Barberà



 La petició explícita de no aplaudir fins al final de l’espectacle creava una tensió inesperada, de ganes reprimides, de silenci més evident. Potser per això, o potser per la meravella de música i poesia, va propiciar l’explosió d’aplaudiments al final de l’espectacle. I va ser tot tan bonic i emocionant que dies després anunciaven a la televisió de Catalunya l’inici de la setmana de la poesia a Barcelona. O potser no hi teníem res a veure i ho haurien fet igualment, qui ho sap.


Arianna Pijoan

Aleix Sala


Ana Peña




El president de l’Ateneu, al discurs de presentació va dir també: Avui comptarem amb dos grups diferents i complementaris que ens oferiran música i poesia, que a fi de comptes potser és el mateix. En certa manera podríem dir que la música és com poesia sense lletra, o també que la poesia és música parlada. I potser va ser per aquesta similitud d’objectius que no ens van semblar dos espectacles diferents sinó una mateixa intenció compartida i aconseguida.


Veus i Trio Wieck

La poesia és una activitat molt minoritària. Però a la Colònia Güell sembla tenir un públic més que acceptable. Dos actes en quinze dies no han produït senyals de cansament, sinó que fa l’efecte que s’ha engrescat l’assistència. Si fos així seria un excel·lent senyal.


Colònia Güell, 7 de maig de 2021

 


dilluns, 26 d’abril de 2021

 

FESTA DE SANT JORDI

23 D’abril de 2021

ÒSCAR INTENTE

 

Inútils Mots

 

Pòster convocant al festival de poesia de Sant Jordi

“Fascinació és la paraula que em va venir al cap quan vaig comprendre que podríem tornar a celebrar Sant Jordi” Així s’expressava el president de l’Ateneu en el discurs de benvinguda al recital de poesia de Sant Jordi d’aquest any.

 

L'Òscar en plena actuació

Feia dies que hi treballàvem des de la Junta per fer possible aquest acte: amb consultes a l’Ajuntament per a saber les darreres disposicions del Procicat, contactant amb l’actor que ens vindria a fer el recital, confeccionant el tríptic, penjant pòsters de propaganda, relligant les qüestions insignificants i decisives, fins que per fi arriba el dia.



I vet aquí que el dia de Sant Jordi, a les vuit del vespre i amb el trenta per cent de l’aforament cobert, s’apagaven els llums de la sala del teatre de l’Ateneu: En nom de la Junta de l’Ateneu us dono la benvinguda a aquest acte mig clandestí......

 

L’Òscar Intente, vestit de negre, encén una espelma, s’asseu a l’escenari i comença a recitar, poc a poc, lletrejant pessigolleja les oïdes. Fou una pàtria. Va morir tan bella, que mai ningú no la gosà enterrar: damunt de cada tomba un raig d'estrella sota de cada estrella un català. I quan acaba mormola un nom que s’assembla al de l’autor “Ventura...va sol”. Un lleu silenci i recomença. Un xic de bé i un xic de mal. Un poc de mel i un poc de fel. I un poc de nit i un xic de por, i un poc de pit un xic de cor i poc de crit. Joan... vol i ve.



I així, enllaçant poemes amb autors va lliscant al caire del temps que passa sense que en siguem conscients: Joan... va a passeig, Joan... mar avall. I el silenci que també ens parla, aquell no res absolut d’homenatge a les paraules que estimem, aquell silenci temorós de trencar l’encís. Una màgia embolcalla als assistents i ens fa partícips de poder ancestral de la força dels mots.


Finalment l’Òscar s’aixeca, recita passejant al voltant d’una taula i, en un acte de prestidigitació treu uns papers que fent acordió diuen el mot més important: PARAULA. I plegant i desplegant va combinant les lletres d’aquest mot a la vegada que ens va dient allò que hi diuen: en la PARAULA RAU la PAU, i acaba dient PARLA.




Aplaudiments. “Ja s’ha acabat?” Mirem el rellotge, “no pot ser, ha passat una hora!” Potser sí que l’actuació anava de màgia, en el sentit més esplendorós del mot, i també en el més banal. “Com s’ho ha fet perquè en tan poc temps hagi passat una hora?”


Frontal del full de mà que donàvem a l'entrada



Ara els agents cívics passen a l’acció altra vegada i ordenen l’evacuació ordenada de la sala. Quan ja ha marxat tothom i només quedem els de la Junta i l’Òscar Intente acabant de recollir les seves coses, pensem que sembla una persona normal. Però després del que hem vist no podem no mirar-lo com algú excepcional.



Colònia Güell. 23 d’abril de 2021.

dilluns, 1 de juliol de 2019


FESTA MAJOR DE LA COLÒNIA GÜELL

El programa d'enguany


La Festa Major de la Colònia fa molta son. Abans no en feia tant, però conforme passen els anys i a partir de segons quina hora prefereixes anar al llit que no pas a la plaça. L’endemà et revé la ressaca de les hores no dormides. Tot i així et queda un pòsit d’alegria per la gent i les hores compartides, pels actes imaginats i demostrats, pels correfocs infantils, pels tabalers, per les havaneres amb nostàlgia d’anys passats, per les sardanes i pel somriure d’un teatre compromès.


Els timbalers


L’Ateneu hi contribuíem amb quatre actes... i unes instal·lacions obertes al poble, i unes ganes d’ajudar amb allò que faci falta, i un regust de pensar que potser ho estem fent bé. L’Ateneu hem protagonitzat la gran ballada de country, amb l’inherent sopar al carrer que tan bé se’ns posa per la fresca de la nit. També les sardanes del dissabte quan l’ombra ja es fa llarga i que enguany ha convocat una colla de concurs de Barcelona. La cercavila de Geganters amb la gran plantada de les colles de la Federació del Baix Llobregat, i quan dic plantada ho dic en el sentit simbòlic de la paraula, o sigui, que ens van deixar plantats i no s’hi van presentar. Sort en vam tenir de la colla de Santa Coloma de Cervelló. I l’obra de teatre protagonitzada per CorEnllà Teatre, La Cabra, o qui és la Sylvia, que tant ens va fer somriure i tant ens va fer pensar.


A la colla de diables del poble s'hi va afegir la colla de Mallorca


Ha sigut una bona Festa Major, excepcionalment calorosa perquè han coincidit dues dades favorables, una d’elles que la Setmana Santa es va apropar a la data màxima possible, (calculada al 26 d’abril). I la segona és l’ona de calor que va arrasar tota l’Europa occidental i que al nostre país va cremar quasi tota la Ribera d’Ebre. Això va afavorir la festa del bany d’escuma i va propiciar la participació dels més petits i també dels seus pares.  També va fer que la cantada d’havaneres es fes dins la sala del teatre de l’Ateneu (ja que a l’aire lliure hauria comportat una trompada de calor insuperable) i millorant així la seva sonoritat. També va fer que al sopar al carrer del divendres s’hi estigués com a la glòria del Cel. I de retruc també devia ajudar a una major assistència al teatre de la tarda, ni que fos només per gaudir de l’aire condicionat de la sala del Teatre Fontova.


La Vella Lola, amb  la junta de la Gent Gran


Enumerant els nostres actes hem de dir que la ballada de country va ser, com sempre, un èxit d’assistència de balladors, i un quasi èxit d’assistència a l’hora del sopar. Entrepà de botifarra, beguda i coca de brioix per sis euros és una bona relació de qualitat preu. Si hi afegeixes la companyia, la rifa del futbol i l’airet fresc de la vesprada, què més es pot demanar.


Ball de country


La ballada de sardanes feia goig de contemplar. Rotllanes a les dues bandes de la plaça. Al davant de l’Ateneu la gent del poble i els nostres acompanyants. A l’altra banda dues rotllanes de la colla de Barcelona, la de joves i la dels més petits, tots vestits de vermell i puntejant la perfecció. El cap de colla de la cobla ens va comentar que li agradava venir a la Colònia perquè era un lloc on sempre hi havia balladors, i proporcionalment la participació era més alta.


Les sardanes


La cercavila dels geganters va ser una decepció al no presentar-se les colles de la Federació del Baix Llobregat tal com s'hi havien compromès, diria que va ser un desastre si no fos que la colla de geganters de Santa Coloma de Cervelló i la seva colla jove, van acudir al rescat i  van aconseguir un acte ben reeixit. Vam celebrar el seu trentè aniversari, i també vam convidar al públic del carrer perquè s’afegís a aquesta celebració.  

La Coloma i el Roc, amb els del grup de joves

I l’obra de teatre, que tancava la nostra participació com a entitat, va ser una sorpresa. Alguns pensàvem que era un vodevil, no sé per què. D’altres que era una obra satírica. I va resultar una proposta potent contra la marginació. Perquè avui en dia tenim molt coll avall que no és admissible cap discriminació per  raons de raça ni de sexe, ni de nacionalitat (malgrat el que ens està fent Espanya). Però hi ha certes opcions sexuals que són veritables tabús, i la gent que ho pateix què ha de fer? Doncs callar, patir i morir si cal.

CorEnllà Teatre

Tots els actes van comptar amb gran participació de públic, com havia de ser. Alguns diran que tractant-se de la Festa Major és lògic que sigui així. Però us puc ben assegurar que quan la gent participa, quan  recolzen amb el seu sí els petits o grans esforços, sempre és motiu d’una gran satisfacció.

El castell de focs, enguany minimalista


dilluns, 17 de juny de 2019

SIFASOL




FI DE CURS DE SIFASOL

Diumenge 16 de juny de 2019


Aquest diumenge s’ha celebrat el fi de curs de l’escola de música Sifasol amb l’èxit d’assistència a què ens tenen acostumats. Assistència majoritària, si no absoluta, de familiars dels alumnes participants, i això em porta a manifestar la meva pena pel que s’estan perdent els veïns de la Colònia al no assistir-hi, ni que sigui una estona, per apreciar el talent que s’hi està covant.



Des de les bambelines


Perquè l’entrada és gratuïta, perquè hi ha alumnes que demostren una destresa i una qualitat professional, perquè s’hi fan unes provatures que, qui sap, potser no es veuran mai més (i estic pensant en algunes peces del Combo), i perquè hi descobrirem uns talents emergents que si la sort els acompanya els veurem en titulars de cartelleres importants.


Piano a dues mans
Sé que a molts se’ls hi pot fer massa llarga la durada de tot l’acte. Tres hores d’espectacle amb participants de totes les edats pot ser excessiu per la majoria d’orelles. Sé també que el fet de no comptar amb un detall d’horaris i de participants també pot significar un impediment. Però comptant que a les onze del matí comencen els principiants i que d’una a tres hi ha els més experts, sabent que la darrera hora, aproximadament, és pels cors, infantil, juvenil i de gospel, tot això dibuixa una geografia que permet escollir les preferències dels possibles assistents.



L’aforament del local també podria limitar l’assistència d’un públic curiós, però hi ha una dada sociològica que juga a favor dels melòmans. Com he dit, els assistents majoritaris són familiars dels intèrprets, i això conforma un moviment de públic que fa que a primera hora estigui molt pole i de mica en mica es vagi aclarint. Sense que ningú s’ofengui, seria com si en un concert d’aquest d’estiu, la major afluència de públic es produís quan toquen els taloners i, en canvi, s’anés buidant quan sortissin el músics de caché.


Pianistes


Al no disposar d’un programa no puc donar noms d’algunes de les que al meu parer són les grans promeses del demà, però us puc dir que hi va haver alguna pianista excepcional, algunes guitarres que apuntaven gran estil. Però el que més em va impressionar va ser la veu espectacular d’una cantant (Laia?) que em transportava a l’Andrea Motis de Sant Andreu del Palomar.

El cor infantil i juvenil

I per acabar, la crítica. Vaig notar una gran dependència per l’anglès durant els cants corals, tant a l’infantil i juvenil com, naturalment, al gospel. És veritat que en van fer algunes en català i també en castellà, però la superioritat és tant abassegadora que pels que no sentim gaire devoció per l’anglès se’ns pot fer fins i tot pesat. De totes maneres la música és música i ni que fos cantada en còrnik sempre fa goig d’escoltar si té ritme, harmonia i potència.

El gospel sempre divertit


Un any més hem de felicitar als organitzadors, als participants i als familiars que creuen en el poder enriquidor d’aquesta faceta poètica de l’art. L’any que ve, quan s’enceti el mes de juny caldrà estar atents perquè no se’ns passi aquest bonic esdeveniment.


La sala abans de l'acte: com un llibre abans d'obrir-lo


dissabte, 27 d’abril de 2019


FESTA DE SANT JORDI

26 D'ABRIL DE 2019

GRUP TERRA



Grup Terra. 26 d’abril de 2019. Dos quarts de deu del vespre. La Sala de l’Ateneu mig buida (o mig plena si les expectatives fossin  més baixes). El president de l’Ateneu puja a l’escenari, s’aturen els xiuxiuejos  del públic i engega la celebració de Sant Jordi amb el discurs de benvinguda. Que si benvinguts, que si la poesia, que si la música, que si el Grup Terra el formen el Rubén Caneiro a la guitarra i el Marçal Pàmies al violí, que si l’acte simula un viatge al món a través de les seves músiques, que si els presos polítics continuen a la presó, que si al final farem un pica-pica. I s’apaguen els llums, tots excepte els que il·luminen les dues cadires on seuran els músics i una maleta vella amb les rampoines que han arreplegat arreu del món. Comença l’hora de la veritat.



Inici de l'acte


I de sobte la màgia. Abans de cada cançó ens fan un comentari, d’Argentina, de Romania, de París, d’Escòcia, del Missouri, dels jueus d’Odessa.... fins que arriben a la península entrant per Catalunya amb la Cançó del Lladre. Després el Romeiro i les Camariñas galegues. I l’Andalusia genial amb Recuerdos de la Alhambra i la Vida Breve. Silenci absolut al pati de butaques. La música fa pessigolles a la pell i l’emoció als ulls. Per no acabar amb els ulls humits Shenandoah ens parla del country americà. I ara sí, han arribat al final del viatge imaginant que la millor terra per viure i per morir és la que cadascú ha escollit per viure i per morir. Imagine s’imposa suaument, com música de fons per somiar.


Rubén Caneiro i  Marçal Pàmies 


S’obren els llums, en nom de la Junta i el de l’agraiment del públic els oferim un detall floral mentre els aplaudiments no s’aturen. Ara és l’hora del públic. Anem tots plegats a parlar a la vora de la taula on hi ha el cava i les galetes. Tots estem encara meravellats, feliços pel que hem viscut. Faig l’inventari d’assistència, cent persones em diuen, però de la Colònia no n’érem gaires. Quina llàstima que s’ho hagin deixat perdre. Passa el temps de pressa i cap a mitjanit recollim per deixar la sala endreçada.



Diumenge, 27 d’abril de 2019. Deu del matí. Avui fa un dia excel·lent, assolellat, com si fos el primer dia de primavera. Quan vaig a comprar el pa la gent m’atura per felicitar-nos “Quin concert tan bonic el d’ahir”, “Que bé que ens ho vam passar”, “Us felicito, ho heu de repetir”. Penso en la gent de la Colònia que no hi van venir i s’ho van perdre. Quina llàstima. Sobretot per ells, sobretot per nosaltres.  Per nosaltres perquè quan la gent del poble no respon et desinfles, no et sents motivat per fer les coses. Per ells perquè si haguessin pogut veure la meravella d’actes com aquest s’haurien engrescat per venir altres vegades, engegant així una dinàmica Pauloviana d’acció i agraïment-que-provoca-una-nova acció i més agraïment-que provoca-més-acció.

Durant uns dels assajos 


I ja per acomiadar el resum d’aquesta festa de Sant Jordi us passo un enllaç i també l’escaleta de l’actuació.
Aquí hi podreu veure les Dances Romaneses de Béla Bartok: https://acqustic.com/listing/terra
I aquí les Camariñas: https://www.youtube.com/watch?v=SIuU4rlieR4

Final de l'acte


I l’escaleta, l’ordre de les intervencions.

INTRO TEXT MARÇAL - Text: Rubén

ALFONSINA Y EL MAR - (Música: Rubén i Marçal) Presentació Marçal Veu + Rb Guit

LiBERTANGO Text: Rubén (Música: Rubén i Marçal)

BALADA PARA Ml MUERTE - Text: Rubén (Música: Rubén i Marçal)

MORENITA DO BRASIL - Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

LA VIE EN ROSE - Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

DANCES ROMANES - Text: Rubén (Música: Rubén i Marçal)

BULGAR FROM ODESSA  - Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

INISHEER - Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

DANNY BOY -  Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

CANÇÓ DEL LLADRE - Text: Rubén  (música de Rubén) Text: Rubén

ROMEIRO - Text: Rubén (Música: Rubén i Marçal)

CAMARINAS - (Música: Rubén i Marçal)

RECUERDOS ALHAMBRA - Text: Rubén (música de Rubénl)

VÍDA BREVE - Text Marçal   (Música: Rubén i Marçal)

SHENANDOAH - Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

IMAGINE - (Música: Rubén i Marçal)