dilluns, 30 d’abril del 2018






BOJOS DEL BISTURÍ – Una comèdia d’infart
De Ray Cooney
Interpretat pel grup jove de la Societat Recreativa de Santa Coloma de Cervelló


Diumenge 29 d’abril de 2018, a l’Ateneu de la Colònia Güell. Les cinc de la tarda. Els actors estan retocant alguns detalls del decorat, alguns es comencen a canviar i a maquillar. La Junta de l’Ateneu estem intranquils perquè dubtes seriosos sobre l’assistència de públic. Aquest cap de setmana, la Parròquia ha organitzat una sortida a Lourdes i molts de la gent gran, els més fidels assitents als actes de l’Ateneu, hi han anat. A les sis obrirem portes.



A tres quarts de sis acudeixen els primers i decidim obrir portes, pensem que benvinguts. Però hi ha altres que s’esperaven i ja és un no parar d’afluència, com un riu de gent que van entrant. S’havien posat cent cadires amb l’esperança d’omplir-ne la meitat i ja estan plenes, però encara estan entrant i farem curt. Cal treure les que guardàvem al sota l’escenari, i les que guardàvem a la Saleta del primer pis, fins i tot n’anem a demanar al cafeter. Un goig de sala tota plena.




A quarts de set tanquem els llums, pels altaveus anuncien l’acte i s’alça el teló. El doctor Zaplana, sol a l’escenari està repassant el seu discurs al congrés de metges Ramon i Cajal. Entra el director de l’hospital per fer-li veure el gran honor que significa dir aquest discurs al que fins i tot hi assistirà la ministra de sanitat, i se’n va. Entren els doctors Robert Aguirre i Miquel Bonet que estan preparant la festa de Nadal, i se’n van. Inesperadament es presenta l’antiga infermera Clara Puig per anunciar-li que ell, el doctor Zaplana, és el pare d’una noia de divuit anys que avui ha vingut perquè el vol conèixer, i no se’n va. A partir d’ara tot serà un clàssic i meravellós vodevil que als fulls de mà descriuen així “Un vodevil clàssic, una hilarant comèdia de portes que s’obren i es tanquen en el marc de la sala de metges d’un hospital”.




Feia anys, potser mai que no havia vist riure tanta gent al teatre de l’Ateneu de la Colònia Güell. Jo mateix feia temps que no reia d’aquesta manera, sense poder-me aguantar (i això que era la tercera vegada que veia l’obra). En alguns moments tothom aplaudia l’actuació, en d’altres un silenci expectant esperava un desenllaç inevitable que ens portava altre cop a riure. Alguna vegada el gir era tan desgavellat, tan imprevisible que només es podria definir de genial:




-          Seu Miquel que t’he d’explicar una cosa  - i el doctor Miquel seu al costat del doctor Zaplana -  T’he de dir qui és el pare de l’Abril
-          Ah sí? I qui és?
-          El pare ets tu!

I tothom salta de les cadires rient a més no poder, aplaudint d’agraïment per aquesta estona impagable amb diners.




Una mica més enllà de la mitja part ve l’intermedi, deu minuts de descans per fumar els que fumen, per comentar els que comenten, per anar a beure un cafè un els que volen un cafè. I després tornem-hi. Esperant la continuació, desitjant que no es desinfli el soufflé.  I no es desinfla, al contrari, el tros que falta es va enfilant en una apoteosi de mal entesos cada cop més estripats, més impensats, més desitjats. Fins que arriba el final, també sorprenent, també bonic per tendre, per bonic, per ben pensat.

S'obren els llums, la gent s'aixeca somrient. Quan als rotlles de converses alguns comenten que és la segona i fins la tercera vegada, alguns, que ja l’han vista, ningú  s’estranya. Segur que si la tornessin a fer molts repetirien.




Al dors del full de mà hi figura aquest repartiment:

Doctor David Zaplana -  Dani Palomares
Doctor Robert Aguirre – Xavier Bonete
Menchu Zaplana – Ariadna Martínez
Doctor Miquel Bonet – Jaume Vicens
Supervisora . Inés Olivé
Don Cayetano Sants Montoro – Alberto Fernández
Clara Puig – Marta Albert
Zelador – Lluís Sanpera
Abril – Marina Esteban
Sergent – Xavier Clua
Diego – Carles Monfort
Senyora Bonet (mama) – Rosa Sastre
Direcció: Jaume Vicens Pueyo
Llum i so: Jordi Ribas, Chente Aroca, Llorens Sàbat, Joan Oró (si bé avui eren en Ferran Ràmia i Aleix Font)
Apuntadoras: Sílvia Gavaldà i Montse Arcas
Maquillatge: Àngels Ràfols
Imatge: Xavier Bonete





Colònia Güell, 30 d’abril de 2018

divendres, 27 d’abril del 2018


TEATRE


DIUMENGE 29 D'ABRIL DE 2018
A LES 18,30




Diuen que el riure és bo per la salut. Aquesta obra hauria d'estar subvencionada per l'Institut Català de la Salut. Els que hi vingueu passareu una de les millors estones dels  darrers dies.

dimarts, 24 d’abril del 2018


RECITAL DE POESIA DE SANT JORDI

ATENEU UNIÓ

Espectacle: TOT SOMIANT L’ATLÀNTIDA


Recita Sílvia Bel Canta Juan Manuel Galeas Músics Fran Leon i Tete Castilla

Sílvia Bel en plena actuació

L’espectacle sembla que objectivament va agradar i molt. Els comentaris tots van ser elogiosos i alguns entusiastes. Sincerament comparteixo aquesta opinió ja que va consistir en un recital de poesia ben conjuntat amb el cant i la música. De la Sílvia Bel, qui més qui menys ja en té una opinió favorablement formada, per haver-la escoltat en la megafonia de les grans concentracions catalanes dels darrers anys. I els últims mesos s’ha guanyat les simpaties de multitud d’espectadores de la popular sèrie dels migdies de TV3 “Com si fos ahir”. En l’acte de diumenge va mantenir el seu nivell i va respondre a les espectatives dels assistents.

Els músics, atents per encetar la seva actuació 

El conjunt format per Joan Manuel Galeas, Fran Leon i Tete Castilla eren totalment desconeguts per la immensa majoria de nosaltres i estàvem expentants per saber si millorarien o empitjorarien la qualitat de la diva. Tots vam coincidir en afirmar que s’havia superat l’insuperable i les felicitacions que ens  a la Junta anaven dirigides tan a uns com a d’altres. De la Sílvia Bel ja en coneixíem la seva categoria, i la seva actuació era adequada a aquesta exigencia, però dels altres no en sabíem res i per això ens van meravellar.


Juan Manuel Galeas, el cantant

El públic bé, excel·lent. Cent cinquanta persones no és una assistència gaire habitual en la majoria de convocatòries. És cert que els recitals de Sant Jordi sempre han comptat amb una assistència generosa, però sovint ho atribuíem a la simpatia que comporta el fet que els actors fossin veïns de la Colònia. Ahir, potser degut a la solidaritat de veïns i amics amb l’Ateneu i, sobretot cridats per la categoria de Sílvia Bel, van acudir massivament a la celebració anticipada de la festa del Patró de Catalunya.

Tete Castilla a la guitarra

El Ferran, tècnic de so i de llum, genial, precís ens les demandes dels actors: “Més llum aquí” i tenien més llum allà, “Abaixa el so del micròfon número cinc” i la potència del cinc s’adequava al conjunt. Explicat així sembla una feina fàcil, però només ell (i els membres de la Junta) saben la quantitat d’hores que li ha requerit afinar les connexions i els programes d’ordinador específics de cada demanda. Per acabar-ho de perfilar, una senyera formada de focus de colors bressolava un gran llaç groc de suport als polítics empresonats, exiliats i represaliats.

A la foto no s'aprecia el color groc, ni l'estelada ni el llaç

Va iniciar l'acte el president de l'Entitat, Aleix Font, amb un discurs adreçat a la conveniència d'esforçar-nos en la lectura poètica. La poesia és una més de les Belles Arts, i com a tal no pot ser que estigui tan devaluada entre el conjunt de la població. Seguidament va començar l'acte propiament dit.


Aleix Font durant el discurs inicial

Van recitar, a vegades sola i a vegades conjuntament, poesies de Dolors Miquel (Memento Fournier), de Pier Paolo Pasolini(La Ràbia), de Maria Mercè Marçal (Vuit de Març), de Charles Baudelaire (L’enemic), David Caño (La llibertat), Roc Casagran (Em demanes un poema), Carlos Edmundo de Ory (Dame), Nicanor Parra (Agnus Dei), Joan Vinyolí i Pladevall (Pel camí dels mesos de l’any), Vicent Andres Estellés (Sonata d’Isabel), Gabriel Ferrater (Com aquell Déu posseït), Anònims atribuïts a Santa Teresa (A Cristo Crucificado), Joan Vinyolí i Pladevall (El poeta adolescent), i Dolors Miquel, de nou, (La Maquilladora de la mort).

Fran León acompnyava a la flauta traversera i a la caixa acústica

El cantant i els músics ens van oferir: Mors lluny, Pare, Escola graduada, Boca seca, Sevillanas de la vida, Nanas de la cebolla, A Cristo Crucificado, i Riu amunt.   


I el públic aplaudia i aplaudia

Quan es va acabar, després d’entregar un pom de flors a cadascun dels actuants, tots, públic i actors, vam sortir al pati de l’Ateneu per brindar amb cava o amb refrescos per aquesta Festa Nacional de la primavera. Vam poder parlar amb ells i fer-nos fotografies conjuntament, cosa que va contribuir a millorar encara més la sensació d’un acte rodó, complert, d’aquells que penses: tan de bo poguéssim repetir.

Ciscu Huertas, Ferran Ràmia, Sílvia Bel, Montse Elias i Aleix Font


dimecres, 4 d’abril del 2018


RECITAL DE POESIA DE SANT JORDI
A L'ATENEU UNIÓ


Diumenge 22 d'abril a les 6 de la tarda



entrada gratuïta