dilluns, 1 de juliol del 2019


FESTA MAJOR DE LA COLÒNIA GÜELL

El programa d'enguany


La Festa Major de la Colònia fa molta son. Abans no en feia tant, però conforme passen els anys i a partir de segons quina hora prefereixes anar al llit que no pas a la plaça. L’endemà et revé la ressaca de les hores no dormides. Tot i així et queda un pòsit d’alegria per la gent i les hores compartides, pels actes imaginats i demostrats, pels correfocs infantils, pels tabalers, per les havaneres amb nostàlgia d’anys passats, per les sardanes i pel somriure d’un teatre compromès.


Els timbalers


L’Ateneu hi contribuíem amb quatre actes... i unes instal·lacions obertes al poble, i unes ganes d’ajudar amb allò que faci falta, i un regust de pensar que potser ho estem fent bé. L’Ateneu hem protagonitzat la gran ballada de country, amb l’inherent sopar al carrer que tan bé se’ns posa per la fresca de la nit. També les sardanes del dissabte quan l’ombra ja es fa llarga i que enguany ha convocat una colla de concurs de Barcelona. La cercavila de Geganters amb la gran plantada de les colles de la Federació del Baix Llobregat, i quan dic plantada ho dic en el sentit simbòlic de la paraula, o sigui, que ens van deixar plantats i no s’hi van presentar. Sort en vam tenir de la colla de Santa Coloma de Cervelló. I l’obra de teatre protagonitzada per CorEnllà Teatre, La Cabra, o qui és la Sylvia, que tant ens va fer somriure i tant ens va fer pensar.


A la colla de diables del poble s'hi va afegir la colla de Mallorca


Ha sigut una bona Festa Major, excepcionalment calorosa perquè han coincidit dues dades favorables, una d’elles que la Setmana Santa es va apropar a la data màxima possible, (calculada al 26 d’abril). I la segona és l’ona de calor que va arrasar tota l’Europa occidental i que al nostre país va cremar quasi tota la Ribera d’Ebre. Això va afavorir la festa del bany d’escuma i va propiciar la participació dels més petits i també dels seus pares.  També va fer que la cantada d’havaneres es fes dins la sala del teatre de l’Ateneu (ja que a l’aire lliure hauria comportat una trompada de calor insuperable) i millorant així la seva sonoritat. També va fer que al sopar al carrer del divendres s’hi estigués com a la glòria del Cel. I de retruc també devia ajudar a una major assistència al teatre de la tarda, ni que fos només per gaudir de l’aire condicionat de la sala del Teatre Fontova.


La Vella Lola, amb  la junta de la Gent Gran


Enumerant els nostres actes hem de dir que la ballada de country va ser, com sempre, un èxit d’assistència de balladors, i un quasi èxit d’assistència a l’hora del sopar. Entrepà de botifarra, beguda i coca de brioix per sis euros és una bona relació de qualitat preu. Si hi afegeixes la companyia, la rifa del futbol i l’airet fresc de la vesprada, què més es pot demanar.


Ball de country


La ballada de sardanes feia goig de contemplar. Rotllanes a les dues bandes de la plaça. Al davant de l’Ateneu la gent del poble i els nostres acompanyants. A l’altra banda dues rotllanes de la colla de Barcelona, la de joves i la dels més petits, tots vestits de vermell i puntejant la perfecció. El cap de colla de la cobla ens va comentar que li agradava venir a la Colònia perquè era un lloc on sempre hi havia balladors, i proporcionalment la participació era més alta.


Les sardanes


La cercavila dels geganters va ser una decepció al no presentar-se les colles de la Federació del Baix Llobregat tal com s'hi havien compromès, diria que va ser un desastre si no fos que la colla de geganters de Santa Coloma de Cervelló i la seva colla jove, van acudir al rescat i  van aconseguir un acte ben reeixit. Vam celebrar el seu trentè aniversari, i també vam convidar al públic del carrer perquè s’afegís a aquesta celebració.  

La Coloma i el Roc, amb els del grup de joves

I l’obra de teatre, que tancava la nostra participació com a entitat, va ser una sorpresa. Alguns pensàvem que era un vodevil, no sé per què. D’altres que era una obra satírica. I va resultar una proposta potent contra la marginació. Perquè avui en dia tenim molt coll avall que no és admissible cap discriminació per  raons de raça ni de sexe, ni de nacionalitat (malgrat el que ens està fent Espanya). Però hi ha certes opcions sexuals que són veritables tabús, i la gent que ho pateix què ha de fer? Doncs callar, patir i morir si cal.

CorEnllà Teatre

Tots els actes van comptar amb gran participació de públic, com havia de ser. Alguns diran que tractant-se de la Festa Major és lògic que sigui així. Però us puc ben assegurar que quan la gent participa, quan  recolzen amb el seu sí els petits o grans esforços, sempre és motiu d’una gran satisfacció.

El castell de focs, enguany minimalista


dilluns, 17 de juny del 2019

SIFASOL




FI DE CURS DE SIFASOL

Diumenge 16 de juny de 2019


Aquest diumenge s’ha celebrat el fi de curs de l’escola de música Sifasol amb l’èxit d’assistència a què ens tenen acostumats. Assistència majoritària, si no absoluta, de familiars dels alumnes participants, i això em porta a manifestar la meva pena pel que s’estan perdent els veïns de la Colònia al no assistir-hi, ni que sigui una estona, per apreciar el talent que s’hi està covant.



Des de les bambelines


Perquè l’entrada és gratuïta, perquè hi ha alumnes que demostren una destresa i una qualitat professional, perquè s’hi fan unes provatures que, qui sap, potser no es veuran mai més (i estic pensant en algunes peces del Combo), i perquè hi descobrirem uns talents emergents que si la sort els acompanya els veurem en titulars de cartelleres importants.


Piano a dues mans
Sé que a molts se’ls hi pot fer massa llarga la durada de tot l’acte. Tres hores d’espectacle amb participants de totes les edats pot ser excessiu per la majoria d’orelles. Sé també que el fet de no comptar amb un detall d’horaris i de participants també pot significar un impediment. Però comptant que a les onze del matí comencen els principiants i que d’una a tres hi ha els més experts, sabent que la darrera hora, aproximadament, és pels cors, infantil, juvenil i de gospel, tot això dibuixa una geografia que permet escollir les preferències dels possibles assistents.



L’aforament del local també podria limitar l’assistència d’un públic curiós, però hi ha una dada sociològica que juga a favor dels melòmans. Com he dit, els assistents majoritaris són familiars dels intèrprets, i això conforma un moviment de públic que fa que a primera hora estigui molt pole i de mica en mica es vagi aclarint. Sense que ningú s’ofengui, seria com si en un concert d’aquest d’estiu, la major afluència de públic es produís quan toquen els taloners i, en canvi, s’anés buidant quan sortissin el músics de caché.


Pianistes


Al no disposar d’un programa no puc donar noms d’algunes de les que al meu parer són les grans promeses del demà, però us puc dir que hi va haver alguna pianista excepcional, algunes guitarres que apuntaven gran estil. Però el que més em va impressionar va ser la veu espectacular d’una cantant (Laia?) que em transportava a l’Andrea Motis de Sant Andreu del Palomar.

El cor infantil i juvenil

I per acabar, la crítica. Vaig notar una gran dependència per l’anglès durant els cants corals, tant a l’infantil i juvenil com, naturalment, al gospel. És veritat que en van fer algunes en català i també en castellà, però la superioritat és tant abassegadora que pels que no sentim gaire devoció per l’anglès se’ns pot fer fins i tot pesat. De totes maneres la música és música i ni que fos cantada en còrnik sempre fa goig d’escoltar si té ritme, harmonia i potència.

El gospel sempre divertit


Un any més hem de felicitar als organitzadors, als participants i als familiars que creuen en el poder enriquidor d’aquesta faceta poètica de l’art. L’any que ve, quan s’enceti el mes de juny caldrà estar atents perquè no se’ns passi aquest bonic esdeveniment.


La sala abans de l'acte: com un llibre abans d'obrir-lo


dissabte, 27 d’abril del 2019


FESTA DE SANT JORDI

26 D'ABRIL DE 2019

GRUP TERRA



Grup Terra. 26 d’abril de 2019. Dos quarts de deu del vespre. La Sala de l’Ateneu mig buida (o mig plena si les expectatives fossin  més baixes). El president de l’Ateneu puja a l’escenari, s’aturen els xiuxiuejos  del públic i engega la celebració de Sant Jordi amb el discurs de benvinguda. Que si benvinguts, que si la poesia, que si la música, que si el Grup Terra el formen el Rubén Caneiro a la guitarra i el Marçal Pàmies al violí, que si l’acte simula un viatge al món a través de les seves músiques, que si els presos polítics continuen a la presó, que si al final farem un pica-pica. I s’apaguen els llums, tots excepte els que il·luminen les dues cadires on seuran els músics i una maleta vella amb les rampoines que han arreplegat arreu del món. Comença l’hora de la veritat.



Inici de l'acte


I de sobte la màgia. Abans de cada cançó ens fan un comentari, d’Argentina, de Romania, de París, d’Escòcia, del Missouri, dels jueus d’Odessa.... fins que arriben a la península entrant per Catalunya amb la Cançó del Lladre. Després el Romeiro i les Camariñas galegues. I l’Andalusia genial amb Recuerdos de la Alhambra i la Vida Breve. Silenci absolut al pati de butaques. La música fa pessigolles a la pell i l’emoció als ulls. Per no acabar amb els ulls humits Shenandoah ens parla del country americà. I ara sí, han arribat al final del viatge imaginant que la millor terra per viure i per morir és la que cadascú ha escollit per viure i per morir. Imagine s’imposa suaument, com música de fons per somiar.


Rubén Caneiro i  Marçal Pàmies 


S’obren els llums, en nom de la Junta i el de l’agraiment del públic els oferim un detall floral mentre els aplaudiments no s’aturen. Ara és l’hora del públic. Anem tots plegats a parlar a la vora de la taula on hi ha el cava i les galetes. Tots estem encara meravellats, feliços pel que hem viscut. Faig l’inventari d’assistència, cent persones em diuen, però de la Colònia no n’érem gaires. Quina llàstima que s’ho hagin deixat perdre. Passa el temps de pressa i cap a mitjanit recollim per deixar la sala endreçada.



Diumenge, 27 d’abril de 2019. Deu del matí. Avui fa un dia excel·lent, assolellat, com si fos el primer dia de primavera. Quan vaig a comprar el pa la gent m’atura per felicitar-nos “Quin concert tan bonic el d’ahir”, “Que bé que ens ho vam passar”, “Us felicito, ho heu de repetir”. Penso en la gent de la Colònia que no hi van venir i s’ho van perdre. Quina llàstima. Sobretot per ells, sobretot per nosaltres.  Per nosaltres perquè quan la gent del poble no respon et desinfles, no et sents motivat per fer les coses. Per ells perquè si haguessin pogut veure la meravella d’actes com aquest s’haurien engrescat per venir altres vegades, engegant així una dinàmica Pauloviana d’acció i agraïment-que-provoca-una-nova acció i més agraïment-que provoca-més-acció.

Durant uns dels assajos 


I ja per acomiadar el resum d’aquesta festa de Sant Jordi us passo un enllaç i també l’escaleta de l’actuació.
Aquí hi podreu veure les Dances Romaneses de Béla Bartok: https://acqustic.com/listing/terra
I aquí les Camariñas: https://www.youtube.com/watch?v=SIuU4rlieR4

Final de l'acte


I l’escaleta, l’ordre de les intervencions.

INTRO TEXT MARÇAL - Text: Rubén

ALFONSINA Y EL MAR - (Música: Rubén i Marçal) Presentació Marçal Veu + Rb Guit

LiBERTANGO Text: Rubén (Música: Rubén i Marçal)

BALADA PARA Ml MUERTE - Text: Rubén (Música: Rubén i Marçal)

MORENITA DO BRASIL - Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

LA VIE EN ROSE - Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

DANCES ROMANES - Text: Rubén (Música: Rubén i Marçal)

BULGAR FROM ODESSA  - Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

INISHEER - Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

DANNY BOY -  Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

CANÇÓ DEL LLADRE - Text: Rubén  (música de Rubén) Text: Rubén

ROMEIRO - Text: Rubén (Música: Rubén i Marçal)

CAMARINAS - (Música: Rubén i Marçal)

RECUERDOS ALHAMBRA - Text: Rubén (música de Rubénl)

VÍDA BREVE - Text Marçal   (Música: Rubén i Marçal)

SHENANDOAH - Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

IMAGINE - (Música: Rubén i Marçal)

dijous, 25 d’abril del 2019


FESTA DE SANT JORDI 2019
26 D'ABRIL 2/4 de 10 del vespre



Terra és un projecte musical que s’encavalla entre la música folk i la clàssica. Amb la base de la guitarra clàssica i del violí i acompanyats de les seves veus en bona part de les melodies, el Rubén Caneiro i el Marçal Pàmies presenten el seu primer treball sota el títol aclaridor de “Roda el món”. Es tracta d'un viatge musical arreu del món guiats per les  notacions que han trobat en un quadern de viatge d’un anònim viatger.

Guiats per breus lectures d’aquest quadern a manera d’introducció, anirem vivint les històries recollides, les emocions viscudes i les melodies atrapades arreu del món. Cada cançó porta una historia lligada, un personatge que la transmet i un objecte personal que el viatger ha arreplegat i que ha guardat en la maleta.
Carregats amb aquesta maleta, els records que hi guarden i el quadern que els guia, Terra ens transportarà a un univers on la prosa i la música formaran una simbiosi màgica.
“Roda el món” és un directe intimista que atrapa a l’espectador.

dilluns, 1 d’abril del 2019




PROSCENIO TEATRO – LA CELESTINA

ATENEU UNIÓ – COLÒNIA GÜELL
Diumenge 31 de març de 2019



Direcció   Jone Arteagoitia
Iluminació i so   Andrea Martínez i Ferran Ràmia
Celestina   Olga Abuín
Melibea   Neus Soler
Calisto   Eduardo Méndez
Elícia    Leticia Aparicio
Areúsa   Laura Mateu
Smpronio   Pol de la Rosa
Pármeno   Toni Sánchez Macarrilla
Lucrecia   Jone Arteagoitia
Obra atribuída a Fernando de Rojas





Proscenio Teatro, grup del Prat de Llobregat que amb aquesta ha vingut tres vegades a l’Ateneu, ens ha tornat a deixar amb la boca oberta amb la seva versió de La Celestina, en la que a part de la interpretació de l’obra clàssica, també ho ha vestit amb música, dansa i un acompanyament de llums que embolcallaven l’espectacle per a fer-ne una obra d’un nivell superior.



L’obra s’ha representat al mig pati de butaques encerclat pel públic en seients a tres dels quatre costats de la sala. A l’esquena tenien l’escenari i en front la sortida d’emergència, de manera que es dirigien, majoritàriament, als que tenien al davant. Els dels laterals ho veien, podríem dir, d’una altra manera, tot i que tenien cura de repartir l’encarament i que la proximitat és un afegit a la qualitat de la representació.



Proscenio Teatro ens fa entendre que el teatre ha evolucionat i ja no es tracte d’aquelles representacions on els actors entraven i sortien constantment pels laterals de l’escenari. Ara s’ha convertit en una mena d’art total on la suma d’elements millora el resultat de l’oferta. Música, cançó, llum i fum, i també la postura dels actors i els llocs on esperen el seu torn. Tot fa una mena d’afegit que va aportant bellesa al treball que ens ofereix.



No sabem quanta gent va acudir a veure l’acte perquè el cobrament per taquilla inversa no permet fer cap recompte. Però vam estimar que ens apropàvem a la centena, cosa que per la Colònia Güell és una bona assitència. Gosaríem afirmar que a tots ens va agradar molt i ja esperem la propera vegada que tornin a l’Ateneu.