dissabte, 27 d’abril del 2019


FESTA DE SANT JORDI

26 D'ABRIL DE 2019

GRUP TERRA



Grup Terra. 26 d’abril de 2019. Dos quarts de deu del vespre. La Sala de l’Ateneu mig buida (o mig plena si les expectatives fossin  més baixes). El president de l’Ateneu puja a l’escenari, s’aturen els xiuxiuejos  del públic i engega la celebració de Sant Jordi amb el discurs de benvinguda. Que si benvinguts, que si la poesia, que si la música, que si el Grup Terra el formen el Rubén Caneiro a la guitarra i el Marçal Pàmies al violí, que si l’acte simula un viatge al món a través de les seves músiques, que si els presos polítics continuen a la presó, que si al final farem un pica-pica. I s’apaguen els llums, tots excepte els que il·luminen les dues cadires on seuran els músics i una maleta vella amb les rampoines que han arreplegat arreu del món. Comença l’hora de la veritat.



Inici de l'acte


I de sobte la màgia. Abans de cada cançó ens fan un comentari, d’Argentina, de Romania, de París, d’Escòcia, del Missouri, dels jueus d’Odessa.... fins que arriben a la península entrant per Catalunya amb la Cançó del Lladre. Després el Romeiro i les Camariñas galegues. I l’Andalusia genial amb Recuerdos de la Alhambra i la Vida Breve. Silenci absolut al pati de butaques. La música fa pessigolles a la pell i l’emoció als ulls. Per no acabar amb els ulls humits Shenandoah ens parla del country americà. I ara sí, han arribat al final del viatge imaginant que la millor terra per viure i per morir és la que cadascú ha escollit per viure i per morir. Imagine s’imposa suaument, com música de fons per somiar.


Rubén Caneiro i  Marçal Pàmies 


S’obren els llums, en nom de la Junta i el de l’agraiment del públic els oferim un detall floral mentre els aplaudiments no s’aturen. Ara és l’hora del públic. Anem tots plegats a parlar a la vora de la taula on hi ha el cava i les galetes. Tots estem encara meravellats, feliços pel que hem viscut. Faig l’inventari d’assistència, cent persones em diuen, però de la Colònia no n’érem gaires. Quina llàstima que s’ho hagin deixat perdre. Passa el temps de pressa i cap a mitjanit recollim per deixar la sala endreçada.



Diumenge, 27 d’abril de 2019. Deu del matí. Avui fa un dia excel·lent, assolellat, com si fos el primer dia de primavera. Quan vaig a comprar el pa la gent m’atura per felicitar-nos “Quin concert tan bonic el d’ahir”, “Que bé que ens ho vam passar”, “Us felicito, ho heu de repetir”. Penso en la gent de la Colònia que no hi van venir i s’ho van perdre. Quina llàstima. Sobretot per ells, sobretot per nosaltres.  Per nosaltres perquè quan la gent del poble no respon et desinfles, no et sents motivat per fer les coses. Per ells perquè si haguessin pogut veure la meravella d’actes com aquest s’haurien engrescat per venir altres vegades, engegant així una dinàmica Pauloviana d’acció i agraïment-que-provoca-una-nova acció i més agraïment-que provoca-més-acció.

Durant uns dels assajos 


I ja per acomiadar el resum d’aquesta festa de Sant Jordi us passo un enllaç i també l’escaleta de l’actuació.
Aquí hi podreu veure les Dances Romaneses de Béla Bartok: https://acqustic.com/listing/terra
I aquí les Camariñas: https://www.youtube.com/watch?v=SIuU4rlieR4

Final de l'acte


I l’escaleta, l’ordre de les intervencions.

INTRO TEXT MARÇAL - Text: Rubén

ALFONSINA Y EL MAR - (Música: Rubén i Marçal) Presentació Marçal Veu + Rb Guit

LiBERTANGO Text: Rubén (Música: Rubén i Marçal)

BALADA PARA Ml MUERTE - Text: Rubén (Música: Rubén i Marçal)

MORENITA DO BRASIL - Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

LA VIE EN ROSE - Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

DANCES ROMANES - Text: Rubén (Música: Rubén i Marçal)

BULGAR FROM ODESSA  - Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

INISHEER - Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

DANNY BOY -  Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

CANÇÓ DEL LLADRE - Text: Rubén  (música de Rubén) Text: Rubén

ROMEIRO - Text: Rubén (Música: Rubén i Marçal)

CAMARINAS - (Música: Rubén i Marçal)

RECUERDOS ALHAMBRA - Text: Rubén (música de Rubénl)

VÍDA BREVE - Text Marçal   (Música: Rubén i Marçal)

SHENANDOAH - Text Marçal (Música: Rubén i Marçal)

IMAGINE - (Música: Rubén i Marçal)

dijous, 25 d’abril del 2019


FESTA DE SANT JORDI 2019
26 D'ABRIL 2/4 de 10 del vespre



Terra és un projecte musical que s’encavalla entre la música folk i la clàssica. Amb la base de la guitarra clàssica i del violí i acompanyats de les seves veus en bona part de les melodies, el Rubén Caneiro i el Marçal Pàmies presenten el seu primer treball sota el títol aclaridor de “Roda el món”. Es tracta d'un viatge musical arreu del món guiats per les  notacions que han trobat en un quadern de viatge d’un anònim viatger.

Guiats per breus lectures d’aquest quadern a manera d’introducció, anirem vivint les històries recollides, les emocions viscudes i les melodies atrapades arreu del món. Cada cançó porta una historia lligada, un personatge que la transmet i un objecte personal que el viatger ha arreplegat i que ha guardat en la maleta.
Carregats amb aquesta maleta, els records que hi guarden i el quadern que els guia, Terra ens transportarà a un univers on la prosa i la música formaran una simbiosi màgica.
“Roda el món” és un directe intimista que atrapa a l’espectador.

dilluns, 1 d’abril del 2019




PROSCENIO TEATRO – LA CELESTINA

ATENEU UNIÓ – COLÒNIA GÜELL
Diumenge 31 de març de 2019



Direcció   Jone Arteagoitia
Iluminació i so   Andrea Martínez i Ferran Ràmia
Celestina   Olga Abuín
Melibea   Neus Soler
Calisto   Eduardo Méndez
Elícia    Leticia Aparicio
Areúsa   Laura Mateu
Smpronio   Pol de la Rosa
Pármeno   Toni Sánchez Macarrilla
Lucrecia   Jone Arteagoitia
Obra atribuída a Fernando de Rojas





Proscenio Teatro, grup del Prat de Llobregat que amb aquesta ha vingut tres vegades a l’Ateneu, ens ha tornat a deixar amb la boca oberta amb la seva versió de La Celestina, en la que a part de la interpretació de l’obra clàssica, també ho ha vestit amb música, dansa i un acompanyament de llums que embolcallaven l’espectacle per a fer-ne una obra d’un nivell superior.



L’obra s’ha representat al mig pati de butaques encerclat pel públic en seients a tres dels quatre costats de la sala. A l’esquena tenien l’escenari i en front la sortida d’emergència, de manera que es dirigien, majoritàriament, als que tenien al davant. Els dels laterals ho veien, podríem dir, d’una altra manera, tot i que tenien cura de repartir l’encarament i que la proximitat és un afegit a la qualitat de la representació.



Proscenio Teatro ens fa entendre que el teatre ha evolucionat i ja no es tracte d’aquelles representacions on els actors entraven i sortien constantment pels laterals de l’escenari. Ara s’ha convertit en una mena d’art total on la suma d’elements millora el resultat de l’oferta. Música, cançó, llum i fum, i també la postura dels actors i els llocs on esperen el seu torn. Tot fa una mena d’afegit que va aportant bellesa al treball que ens ofereix.



No sabem quanta gent va acudir a veure l’acte perquè el cobrament per taquilla inversa no permet fer cap recompte. Però vam estimar que ens apropàvem a la centena, cosa que per la Colònia Güell és una bona assitència. Gosaríem afirmar que a tots ens va agradar molt i ja esperem la propera vegada que tornin a l’Ateneu.