dilluns, 1 de juliol del 2019


FESTA MAJOR DE LA COLÒNIA GÜELL

El programa d'enguany


La Festa Major de la Colònia fa molta son. Abans no en feia tant, però conforme passen els anys i a partir de segons quina hora prefereixes anar al llit que no pas a la plaça. L’endemà et revé la ressaca de les hores no dormides. Tot i així et queda un pòsit d’alegria per la gent i les hores compartides, pels actes imaginats i demostrats, pels correfocs infantils, pels tabalers, per les havaneres amb nostàlgia d’anys passats, per les sardanes i pel somriure d’un teatre compromès.


Els timbalers


L’Ateneu hi contribuíem amb quatre actes... i unes instal·lacions obertes al poble, i unes ganes d’ajudar amb allò que faci falta, i un regust de pensar que potser ho estem fent bé. L’Ateneu hem protagonitzat la gran ballada de country, amb l’inherent sopar al carrer que tan bé se’ns posa per la fresca de la nit. També les sardanes del dissabte quan l’ombra ja es fa llarga i que enguany ha convocat una colla de concurs de Barcelona. La cercavila de Geganters amb la gran plantada de les colles de la Federació del Baix Llobregat, i quan dic plantada ho dic en el sentit simbòlic de la paraula, o sigui, que ens van deixar plantats i no s’hi van presentar. Sort en vam tenir de la colla de Santa Coloma de Cervelló. I l’obra de teatre protagonitzada per CorEnllà Teatre, La Cabra, o qui és la Sylvia, que tant ens va fer somriure i tant ens va fer pensar.


A la colla de diables del poble s'hi va afegir la colla de Mallorca


Ha sigut una bona Festa Major, excepcionalment calorosa perquè han coincidit dues dades favorables, una d’elles que la Setmana Santa es va apropar a la data màxima possible, (calculada al 26 d’abril). I la segona és l’ona de calor que va arrasar tota l’Europa occidental i que al nostre país va cremar quasi tota la Ribera d’Ebre. Això va afavorir la festa del bany d’escuma i va propiciar la participació dels més petits i també dels seus pares.  També va fer que la cantada d’havaneres es fes dins la sala del teatre de l’Ateneu (ja que a l’aire lliure hauria comportat una trompada de calor insuperable) i millorant així la seva sonoritat. També va fer que al sopar al carrer del divendres s’hi estigués com a la glòria del Cel. I de retruc també devia ajudar a una major assistència al teatre de la tarda, ni que fos només per gaudir de l’aire condicionat de la sala del Teatre Fontova.


La Vella Lola, amb  la junta de la Gent Gran


Enumerant els nostres actes hem de dir que la ballada de country va ser, com sempre, un èxit d’assistència de balladors, i un quasi èxit d’assistència a l’hora del sopar. Entrepà de botifarra, beguda i coca de brioix per sis euros és una bona relació de qualitat preu. Si hi afegeixes la companyia, la rifa del futbol i l’airet fresc de la vesprada, què més es pot demanar.


Ball de country


La ballada de sardanes feia goig de contemplar. Rotllanes a les dues bandes de la plaça. Al davant de l’Ateneu la gent del poble i els nostres acompanyants. A l’altra banda dues rotllanes de la colla de Barcelona, la de joves i la dels més petits, tots vestits de vermell i puntejant la perfecció. El cap de colla de la cobla ens va comentar que li agradava venir a la Colònia perquè era un lloc on sempre hi havia balladors, i proporcionalment la participació era més alta.


Les sardanes


La cercavila dels geganters va ser una decepció al no presentar-se les colles de la Federació del Baix Llobregat tal com s'hi havien compromès, diria que va ser un desastre si no fos que la colla de geganters de Santa Coloma de Cervelló i la seva colla jove, van acudir al rescat i  van aconseguir un acte ben reeixit. Vam celebrar el seu trentè aniversari, i també vam convidar al públic del carrer perquè s’afegís a aquesta celebració.  

La Coloma i el Roc, amb els del grup de joves

I l’obra de teatre, que tancava la nostra participació com a entitat, va ser una sorpresa. Alguns pensàvem que era un vodevil, no sé per què. D’altres que era una obra satírica. I va resultar una proposta potent contra la marginació. Perquè avui en dia tenim molt coll avall que no és admissible cap discriminació per  raons de raça ni de sexe, ni de nacionalitat (malgrat el que ens està fent Espanya). Però hi ha certes opcions sexuals que són veritables tabús, i la gent que ho pateix què ha de fer? Doncs callar, patir i morir si cal.

CorEnllà Teatre

Tots els actes van comptar amb gran participació de públic, com havia de ser. Alguns diran que tractant-se de la Festa Major és lògic que sigui així. Però us puc ben assegurar que quan la gent participa, quan  recolzen amb el seu sí els petits o grans esforços, sempre és motiu d’una gran satisfacció.

El castell de focs, enguany minimalista