dilluns, 18 de juny de 2018


PROSCENIO TEATRO
ROSITA

Nom complert: Rosita la soltera o El lenguaje de las flores

Representada a l’Ateneu Unio, de la Colònia Güell, el diumenge 17 de juny de 2018, a les sis de la tarda




Quadre escènic de Proscenio Teatro
Rosita – Neus Soler
Ama – Olga Abuín
Tia – Letícia Aparício
Tio – José Gallardo
Madre – José Gallardo
Manola 1ª  - Laura Mateu
Solterona 1ª – Laura Mateu
Muchacho - Laura Mateu
Manola 2ª – Àurea Vidal
Solterona 2ª – Àurea Vidal
Obrero - Àurea Vidal
Manola 3ª – Míriam G. Bartés
Soletrona 3ª – Míriam G. Bartés
Obrero - Míriam G. Bartés
Direcció – José Arteagoitia
Escenografia i Vestuari – Proscenio Teatro




Sinopsis (en el full de mà repartit per Proscenio Teatro):

“Doña Rosita la soltera o el Lenguaje de las flores, de Federico García Lorca és una obra inspirada en les vivències de la seva cosina Clotilde Garcia Picossi, qui va mantenir una relació amorosa amb el seu cosí germà Màximo Delgado Garcia.


El ball de las Manolas
Després de viatjar a la província argentina de Tucuman, aquest jove va contraure matrimoni amb una altra dona.


Malgrat les circumstències, Lorca deixa clar, al menys en la seva versió de la història, que el xicot mai va deixar d’enviar-li correspondència de Clotilde per fer-li saber el seu desig de tornar i casar-se amb ella”

Moment divertit d'interacció amb el públic

Interpretada amb gràcia i estil, amb moments de genialitat i amb una posada en escena admirable (al mig del pati de butaques, amb els espectadors incrustats a la representació i involuntàriament participants de manera passiva, l’obra ens va deixar moments de somni que seguirem recordant amb simpatia: Quan l'Ama dialoga amb el públic, quan la dansa de les Manolas, els monòlegs de Rosita, el tendre autoritarisme de la Tia, etc. ens autoritzen a recomanar als qui en tinguin ocasió, que no es deixin perdre l'actuació d'aquest grup de teatre.

L'Ama i la Tía

.

Aquest grup ja va representar, el juny del 2016, l'obra de Sara Kane 4,48 Psicosis

La Junta, 18 de juny de 2018.



SI FA SOL – Escola de Música de Santa Coloma

FI DE CURS





A l’Ateneu Unió de la Colònia Güell, el matí del diumenge 17 de juny d’enguany, s’hi ha celebrat el fi de curs de l’escola de música SI FA SOL. on han participat quasi una seixantena de solistes, a part dels grups dels diferents cors de cantaires i instrumentals.

El torn dels solistes


Durant quatre hores, els amants de la música han pogut assistir a les demostracions que ens han anat oferint els alumnes de l’escola, amb interpretacions de violí, guitarra, flauta travessera, piano, cant, i el Cor Infantil i Juvenil SI FA SOL, el Cor de Gospel SI FA SOL, i el Grup de Combo d’Adults SI FA SOL. A la cloenda, conjuntament el Cor Infantil i Juvenil, el Cor de Gospel i el Grup de Combo ens han ofert l’Halellujah de Leonard Coen.

El Grup de Gospel


L’equip de professors i professores que ho han fet possible són:

Cant: Helena Jara
Clarinet: Àngel Pujol
Combo d’Adults: Arnau Borrull
Cor Infantil i Juvenil: Helena Jara
Cor de Gospel: Lluís Perernau
Bateria/Percussió: Josema Martín
Flauta Travessera: Josep Maria Fradera
Guitarra: Rubén Caneiro i Arnau Borrull
Piano: Josep Maria Fradera, Maria Palou, Marçal Pàmies, Àngel Pujo, Carles Sagarra i Montserrat Sagarra.
Juntament amb Mireia Claduch, Anna Mora, Rosa, i la resta de  l’equip directiu


La Junta 18 de juny de 2018


&&&&&&&&&
&&&&&&&
&&&&&
&&&
&

dilluns, 11 de juny de 2018





FESTA MAJOR DE LA COLÒNIA GÜELL




Festa Major Colònia Güell
Grup de diables


La Festa Major de la Colònia Güell enguany ha sigut els dies 8, 9 i 10 de juny, al límit inferior que permet el calendari lunar per la que es regeix (històricament el dia més avançat ha sigut el 30 i 31 de maig i 1 de juny de 2008). Tot feia pensar que podíem tenir un temps fred i potser plujós però no va ser així, la primavera ens va visitar i la pluja es va esperar.

Festa Major Colònia Güell
Tabaleres de Toquikitoqui


Divendres vam començar amb el pregó a càrrec de tres membres de la Txaranga, en Ramon Fradera, en Xavier Figueres, i en Toni Noya, en el que per torns ens van fer una història musical de la Colònia, des dels cors de Clavé, les cantades de caramelles, els diversos grups i els directors que hi ha hagut fins arribar a l’actual grup de Txaranga que enguany celebra el seu primer aniversari com a entitat constituïda. Després de la traca va començar un sopar al carrer més multitudinari que mai, amb taules afegides on no havien arribat mai. Les colles s’agrupen a les taules i les converses pugen els decibelis del carrer. Després el ball amb l’orquestra La Banda del Drac, que tothom va lloar com a magnífica. Cal dir que hi havia expectació perquè per primer any no venia en aquest dia la mítica Cimarron. Tard i tips a dormir va ocasionar un matí de dissabte espès, d’ulls axinats pel pes de la son.


Festa Major Colònia Güell
Benvinguda als geganters del Baix Llobregat


El dissabte va començar amb el despertar popular a càrrec de la Txaranga i els Petits Tabalers de la Colònia que, inexplicablement no vaig sentir. Massa d’hora per la meva son. Seguidament la xeringada consistent en ruixar-se amb aigua clara o de colors i finalment el bany d’escuma on la canalla es submergeixen dins la neu de detergent.

Festa Major Colònia Güell
Concert Infantil

Després d’un dinar fluixet (quina diferència amb la nostra antiguitat quan a les cases es feia un dinar exagerat on hi acudien familiars i amics que a vegades només veies un cop a l’any) i una mica de mandra al sofà, primer de tot la visita a l’exposició de puntaires al casal de la Gent Gran, a tocar del concert Infantil a la cruïlla de Claudi Güell amb Aranyó. A continuació un passeig pel carrer Aranyó on hi havia les puntaires de la comarca, compra de números obligada per la rifa del pernil, i visita a la mostra de “grans en moviment”, fotografies de persones conegudes del municipi i les seves activitats.

 
Festa Major Colònia Güell
Les puntaires arrenglerades al davant de Sant Lluís

I seguidament, a la plaça hi ha sardanes. La cobla Santiga (amb l’afegit del petit de cals Vicens fent de músic) ens va oferir música per ballar sardanes curtes. És un goig ballar sardanes a la Colònia, amb aquelles rotllanes que omplen el costat de la plaça del davant de l’Ateneu. A la mitja part els del Modernisme ens van oferir coca i moscatell. I a l’acabar, sardana de repetició.

Festa Major Colònia Güell
A la plaça hi ha sardanes


Ara tocava menjar una mica, si pot ser de pressa per poder anar a seguir a les colles de diables que de la plaça de l’Ateneu van anar fins la Cripta voltant per diversos carrers de la Colònia. I per acabar el dia música amb DJ Rambla. Els grups de jovent van ocupar el poble i arreu, des dels carrers fins a tots els racons del bosc i del torrent, amb les seves bosses amb alcohol furtiu. Els de la nostra edat ens vam retirar per no prendre mal i vam intentar dormir amb un èxit escàs.

Festa Major Colònia Güell
DJ Rambla


I per fi el diumenge. A les onze ja plantaven a la plaça d’Anselm Clavé. Mentre la policia municipal incomprensiblement  posava multes als cotxes aparcats al carrer Reixac (sembla ser que després del correfoc de dissabte van canviar els cartells on s’indicava que ja podien aparcar) a l’Ateneu arreglàvem la sala per oferir un refrigeri als integrants de les sis colles geganteres: Colla gegantera de Cervelló, Geganters de Gavà, Colla de Bellvitge, Capgrossos de La Florida, Colla Agrupació Cultural Folclòrica de Sant Feliu i gegants de Santa Coloma de Cervelló. (M’ informen que els guàrdies municipals havien retirat les multes després de comprovar el canvi de prohibició a altes hores de la nit). A les dotze s’inicia el cercavila i al cap de quasi una hora arriben a la plaça on van plantada al davant de l’Ateneu. Entren a la sala del teatre i recuperen forces. L’alcaldessa i el president de l’Ateneu Unió els agraeixen la seva presència i els oferim un present de gratitud.


Festa Major Colònia Güell
Plantada de gegants


A les sis de la tarda hi havia previst al pati de l’Ateneu la cantada d’havaneres pel grup la Vella Lola, però quatre gotes mal comptades i un cel amb núvols foscos han aconsellat traslladar l’audició a dins de la sala del teatre. Pel meu gust va ser un encert, i no perquè plogués, que no ha va fer, sinó perquè l’audició va millorar considerablement i va donar més categoria a l’acte, que va ser preciós.

Festa Major Colònia Güell
La Bella Lola a la sala del teatre


Ara era l’hora del circ, tan esperada pels infants i alguns de grans. Al davant de l’antiga farmàcia el Circ Xic van oferir el seu espectacle Taxaaan que va fer riure als espectadors. I just quan acabaven començaven a entrar, pel davant de Sant Lluís, les tabaleres de l’associació Toquikitoqui amb els seu ritme eixordador. Al darrera hi venien la Colla infantil de diables de la Colònia i també els diables infantils de Cornellà i el seu grup de tabalers, amb un timbaler petit petit, el més petit de tots el tabalers que he vist mai i que tocava com si fos gran.  Com si fossin timbalers del Bruc empaitant francesos recorrien els carrers de la Colònia encenent ventiladors de foc i fent esclatar els petards. De la plaça de Joan Güell, Barrau amunt per girar per Monturiol i baixar per Aranyó fins a morir a la plaça d’Anselm Clavé. Molta gent, molt de jovent, molta canalla valenta que s’aferraven sota els paraigües dels diables.

Festa Major Colònia Güell
Nit de pòlvora infantil


I l’hora final, al voltant de les deu a l’antic Terraplé, al davant de Barrau N, ran de nit esclatava el primer coet més enlaire de la xemeneia de la fàbrica. Tota la Colònia (i amics de Santa Coloma) que encara no sopaven estaven arramadats seguint els plataners de la carretera de la fàbrica. Cerimònia esperada que s’acaba en un Oooo!! de pena i de joia.  Ara sí, poc a poc, aturant-nos a parlar amb diferents grups per allargar una mica més la nostra festa, la festa del poble, la Festa Major.

Festa Major Colònia Güell
El castell de focs de cloenda


&&&&&&&&&&&&&
&&&&&&&&&&&
&&&&&&&&&
&&&&&&&
&&&&&
&&&
&




dilluns, 4 de juny de 2018





FONTOVA TEATRE


CAIMAN de Buero Vallejo



El cartell anunciador


El passat diumenge 3 de juny, dins dels actes de la Festa Major, que serà el cap de setmana del 8, 9 i 10 de juny, el grup de l’AteneuUnio, Fontova Teatre, per satisfacció del públic van interpretar l’obra de Buero Vallejo, Caiman. Una obra de dues hores de durada més deu minuts de descans a la mitja part.

Plovia desconsoladament

Una hora abans de començar, els integrants de Fontova Teatre ja estaven a punt, havien fins i tot posat les cadires pel públic. Mentre algú fumava el darrer cigar al pati de l’Ateneu, altres feien rotllana per comentar els darrers retocs, i alguns caminaven capficats repassant el seu diàleg. I tots ells miraven preocupats la pluja que estava caient i que, de ben segur desdiria a més d’un dels possibles assistents.

Carme Martínez, la veu, la relatora


El Ferran i l’Andrea provaven el correcte funcionament de les llums i el so des de dalt de l’amfiteatre. El director Manuel Lorente intentava conjurar el nerviosisme anant d’un lloc a l’altre, ara dins de l’escenari, ara a l’amfiteatre, i al final mirant al cel  en un intent d’aturar la pluja fina que ara semblava que volia donar treva.

A primer terme Roser Juan,AngieStyles i Joan Espelt. Al fons l'Àlex Navarro


Al grup de Fontova Teatre hi participa molta gent, més dels que surten al full de mà: Carme Martínez, Àlex Navarro, Roser Juan, Joan Espelt, Angie Styles, Gisela Cañadell, i Jesús Pascual fent d’actors. Manuel Lorente de director, Ferran Ràmia i Adrea Pucci de tècnics de llum i so, i Joana Carbonell, Lígia Arreaga i Alfons Bech, Carme Solé i......  Alguns pensàvem que en una obra de teatre només hi havia els actors, però és evident que com més gent hi ha al darrera més bé acaba sortint. I l’obra d’avui n’és una prova.

L'Àlex Navarro, la Roser Juan i el Joan Espelt


A tall de resum transcric el que diu en el full de mà perquè jo no ho sabria dir millor:
Caiman és una obra escrita per Buero Vallejo en els primers anys de la transició política, estrenada el 1981, “en aquells anys d’incertesa” com diu un dels personatges.
Gairebé 40 anys després, la problemàtica que planteja resulta plenament vigent a la nostra societat i en el context actual.
L’obra reflecteix la realitat social, política i cultural d’aquell moment i la pròpia ideologia de l’autor, sempre crític amb el sistema feixista. Aquest fet li va comportar una condemna a mort acusat d’adhesió a la rebel·lió, després li van commutar per una pena a 30 anys de presó i finalment es va saldar amb 7 anys de captiveri (maig de 1939 a març de 1946).

L'Angie Styles, la Gisela Canadell i la Roser Juan, d'esquena

L’argument ens situa en un barri obrer dels anys 80 on una parella liberal d’activistes lluita per millorar la vida dels seus veïns, malgrat el drama familiar que pateixen per la desaparició de la seva filla; al voltant d’aquet fil van sorgint altres qüestions com l’atur, la lluita per les llibertats individuals i col·lectius, les violacions, la hipocresia, els ideals...
CAIMAN ens parla de la vulnerabilitat de l’ésser humà davant situacions inesperades que ens superen i poden condicionar la nostra trajectòria. També mostra com, cadascú afronta el patiment i les dificultats: alguns amb escepticisme, altres lluitant per millorar el món i altres construint un imaginari que finalment pot esdevenir fatal.
L’obra ens encoratja a lluitar davant l’adversitat i a continuar endavant. Etc.


La Gisela i el Joan, en un carrer fosc de qualsevol ciutat


I tal com acostuma a passar en les obres que agraden, el temps es contrau i no es  fa evident els minuts que han passat. Va arribar la mitja part, alguns van sortir al carrer, bé al pati per fumar una estona, bé al bar de l’Ateneu per prendre un cafè, i aquests darrers van tornar dutxats. La pluja havia revifat i ara queia amb força. Unes noies que venien del bar portaven la clenxa al mig i deien “n’està caient una...!”. Ho vam comprovar just quan es van tancar els llums i al recomençar l’obra s’escoltava l’aigua dels baixants que picaven sobre la teulada fent una remor com de motor.




L'Angie i la Roser immerses en el drama


Tot el que és bo s’acaba, diu la dita popular.Fins a quatre vegades van haver de sortir a saludar perquè els aplaudiments no s’aturaven. Una preciositat d’obra ben escrita,  ben interpretada i ben “pintada” per la il·luminació que els enviaven a cada escena: la del menjador de la casa, la penombra dels pensaments tristos, la dels carrers foscos on l’Antònia demanava caritat.




Gisela, Carme, Angie, Joan,Roser, Àlex, Jesús Pascual, Joana Carbonell i Manuel Lorente

Després, caminant cap a casa revenien pensaments d’una o altra escena, i la gent que ens anàvem trobant ens interpel·lava per alabar l’obra, els actors i, implícitament, la Junta de l’Ateneu.

Colònia Güell, 4 de juny de 2018

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
&&&&&&&&&&&&&&&&&&&
&&&&&&&&&&&&&&&
&&&&&&&&&&
&&&&&&
&&&
&