dilluns, 26 d’abril del 2021

 

FESTA DE SANT JORDI

23 D’abril de 2021

ÒSCAR INTENTE

 

Inútils Mots

 

Pòster convocant al festival de poesia de Sant Jordi

“Fascinació és la paraula que em va venir al cap quan vaig comprendre que podríem tornar a celebrar Sant Jordi” Així s’expressava el president de l’Ateneu en el discurs de benvinguda al recital de poesia de Sant Jordi d’aquest any.

 

L'Òscar en plena actuació

Feia dies que hi treballàvem des de la Junta per fer possible aquest acte: amb consultes a l’Ajuntament per a saber les darreres disposicions del Procicat, contactant amb l’actor que ens vindria a fer el recital, confeccionant el tríptic, penjant pòsters de propaganda, relligant les qüestions insignificants i decisives, fins que per fi arriba el dia.



I vet aquí que el dia de Sant Jordi, a les vuit del vespre i amb el trenta per cent de l’aforament cobert, s’apagaven els llums de la sala del teatre de l’Ateneu: En nom de la Junta de l’Ateneu us dono la benvinguda a aquest acte mig clandestí......

 

L’Òscar Intente, vestit de negre, encén una espelma, s’asseu a l’escenari i comença a recitar, poc a poc, lletrejant pessigolleja les oïdes. Fou una pàtria. Va morir tan bella, que mai ningú no la gosà enterrar: damunt de cada tomba un raig d'estrella sota de cada estrella un català. I quan acaba mormola un nom que s’assembla al de l’autor “Ventura...va sol”. Un lleu silenci i recomença. Un xic de bé i un xic de mal. Un poc de mel i un poc de fel. I un poc de nit i un xic de por, i un poc de pit un xic de cor i poc de crit. Joan... vol i ve.



I així, enllaçant poemes amb autors va lliscant al caire del temps que passa sense que en siguem conscients: Joan... va a passeig, Joan... mar avall. I el silenci que també ens parla, aquell no res absolut d’homenatge a les paraules que estimem, aquell silenci temorós de trencar l’encís. Una màgia embolcalla als assistents i ens fa partícips de poder ancestral de la força dels mots.


Finalment l’Òscar s’aixeca, recita passejant al voltant d’una taula i, en un acte de prestidigitació treu uns papers que fent acordió diuen el mot més important: PARAULA. I plegant i desplegant va combinant les lletres d’aquest mot a la vegada que ens va dient allò que hi diuen: en la PARAULA RAU la PAU, i acaba dient PARLA.




Aplaudiments. “Ja s’ha acabat?” Mirem el rellotge, “no pot ser, ha passat una hora!” Potser sí que l’actuació anava de màgia, en el sentit més esplendorós del mot, i també en el més banal. “Com s’ho ha fet perquè en tan poc temps hagi passat una hora?”


Frontal del full de mà que donàvem a l'entrada



Ara els agents cívics passen a l’acció altra vegada i ordenen l’evacuació ordenada de la sala. Quan ja ha marxat tothom i només quedem els de la Junta i l’Òscar Intente acabant de recollir les seves coses, pensem que sembla una persona normal. Però després del que hem vist no podem no mirar-lo com algú excepcional.



Colònia Güell. 23 d’abril de 2021.