dijous, 2 de març del 2023

 

Núria Salan


L’ENGINY INVISIBLE
Conferència de Núria Salanrència destinada a motivar les noies perquè emprenguessin els estudis de Ciències i Tecnologia. Resulta que les noies ja vénen de sèrie programades per a triar altres branques del saber, farmàcia, infermeria, bibliotecàries, inclús metgesses. Però Arquitectura, Enginyeria, Tecnologia en general sembla que no els ve tan de gust. Avesats com estem a propiciar totes les iniciatives culturals del nostre poble hi vam accedir, i no solament això sinó que també hi vam assistir per a facilitar la infraestructura que poguessin necessitar. De fet no era gaire cosa: un micròfon que funcionés, cadires, una mica de calefacció, un projector, una pantalla i una mica d’il·luminació.
L’acte començava a un quart de dues i un quart abans va començar l’espectacle. Cent cinquanta alumnes, adolescents, nois i noies anaven arribant sense esvalotar. Les mestres els anaven acomodant a cada sector que els pertocava i una professora els anava alliçonant de la manera que s’haurien de comportar, que si silenci, que si atenció, que si després haurien de recollir les cadires per posar-les al seu lloc. Jo m’esperava una mena de demostració de la revolta dels barretines i no, tot va ser educat i fàcil, sorprenent.
A l’hora justa, potser encara no havia sonat la campana, va arribar la conferenciant, Núria Salan, de la que tan bé ens havia parlat el company de Junta Josep Maria Benet que havia sigut alumne seu. Ell i la seva dona la van rebre a l’entrada i li van donar la primera impressió que estava en terra amiga. De fet potser no calia perquè la professora Núria Salan sempre es deu trobar en terra amiga quan està entre alumnes, si més no és la impressió que a mi em va donar.




Hypatia d'Alexandria
 
He de reconèixer que jo patia una mica al pensar com s’ho faria davant de tants joves contenint el primer crit. Però tal com va pujar a l’escenari i va obrir la primera foto de presentació ja vaig veure que assistiria a una demostració d’exquisidesa, de domini del discurs, de l’espai i la tensió.
 
Primer de tot es va presentar “Sóc Núria Salan, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya especialitzada en metal·lúrgia, veïna de Sant Boi i una militant apassionada en visibilitzar  les dones científiques de la Història. I aquí va començar l’apoteosi.
 
Coneixeu Leonardo da Vinci? tants milions de consultes a internet. Coneixeu Tesla, coneixeu Franklin, Gutemberg, Edison... tants i tants milions de consultes a internet. Coneixeu Hypàtia d’Alexandria?.....”
I ens explica que va discutir a l’àgora amb Ptolomeu defensant que el centre de l’Univers no era la terra sinó el sol. Ptolomeu milions de consultes a internet, Hypàtia una misèria



Hildegard von Bingen


dissabte, 14 de gener del 2023



EL BINGO DE CAP D’ANY
Petita crònica d’una tradició nadalenca

 

Tal com havíem fet antigament, vull dir abans de la pandèmia, enguany vam tornar a fer el Bingo de Cap d’Any. El dia 1 de gener de l’acabat d’estrenar 2023, a les sis de la tarda ja estàvem nerviosos per començar un dels actes més multitudinaris dels que celebrem a l’Ateneu. El que no havíem comptat és que aquest any coincidia en diumenge i, ja se sap, els diumenges a la tarda, sobretot si són d’hivern, no hi ha gaire afició a sortir de casa. Tot i això l’afluència va ser considerable i més de dues-centes persones i però menys de tres-centes, van assistir al nostre primer acte d’aquest any.


Ja abans de començar feia goir


La festa va transcórrer com és habitual, els uns cantant línea, altres cantant bingo, i la majoria salivant per poder cantar alguna cosa, sense que arribés a passar. Qüestió d’estadística. A vegades passa, i aquesta vegada també, que la sort va a clapes i des de la distància et fa l’efecte que sempre canten els la mateixa taula. També hi ha jugadors que creuen en la mala sort i si a la segona partida no han sucat ja corren a canviar el tiquet perquè saben, o sospiten, que els seus números estan maleït. Jo sóc un d’ells i ho vaig poder comprovar:  a les primeres partides en prou feines en vaig fer més de la meitat i quan vaig canviar el meu cartró no vaig passat d’un quart. Cosa que demostra que era el segon cartró el que estava maleïts. El que no em puc explicar és com s’ho va fer un xicot que estava a l’altra punta per cantar ell tot sol, dues línies en dues partides diferents. En aquest cas l’estadística va fer el ridícul més espectacular que mai he vist.


Però després en feia més


Els cantaires dels números d'enguany, van ser uns nois i una noia del Cau,  algun d’ells molt de la broma. Encara em trobo pel carrer qui em recorda fent cantarella “El vint-i-vuit, tres-set”, i molt eixerits. Ens van ajudar força a muntar i a desmuntar les taules i cadires, per la qual cosa els vaig dedicar una oració d’agraïment en la propera missa,  la del dia de Reis.


N'hi havia que estaven per la feina


I a part dels afortunats i dels del Cau, també els participants, desafortunats, cantaven a la seva manera. Hi havia qui periòdicament animava al dels números a que els barregés “Remena, noi” com si les boles estiguessin agrupades intencionadament. D’altres feien eco al cantor “Uuuuuu”  si havia sortit l’u, o “Nadal” si era el vint-i-cinc. O “...i esmorza” si era el catorze el que acabaven de cantar. En fi, tradicions nadalenques com cantar el Fum fum fum abans de fer cagar el tió.


I n'hi havia que encara més


I ja està. Tot va anar bé, a alguns perquè havíem passat una bona estona, i a d’altres perquè també s’ho havien passat bé i a sobre portaven un  pernil a sota el braç. Quan anàvem a tancar els llums ens vam trobar amb el dilema de no saber què fer amb les bosses de brossa plenes del paper de les tovalles, del plàstic dels platets i amb l’orgànica dels grans de blat de moro. Des de la recent implantació de la recollida selectiva de la brossa, algunes coses encara les hem de polir. Sort que algú ens va dir que quedaven alguns contenidors pendents de retirar. I en processó, hi vam anar.

 

Ateneu Unió. Festes de Nadal 2022 – 2023




Moments de l'acte des de diversos punts de vista