dissabte, 14 de gener de 2023



EL BINGO DE CAP D’ANY
Petita crònica d’una tradició nadalenca

 

Tal com havíem fet antigament, vull dir abans de la pandèmia, enguany vam tornar a fer el Bingo de Cap d’Any. El dia 1 de gener de l’acabat d’estrenar 2023, a les sis de la tarda ja estàvem nerviosos per començar un dels actes més multitudinaris dels que celebrem a l’Ateneu. El que no havíem comptat és que aquest any coincidia en diumenge i, ja se sap, els diumenges a la tarda, sobretot si són d’hivern, no hi ha gaire afició a sortir de casa. Tot i això l’afluència va ser considerable i més de dues-centes persones i però menys de tres-centes, van assistir al nostre primer acte d’aquest any.


Ja abans de començar feia goir


La festa va transcórrer com és habitual, els uns cantant línea, altres cantant bingo, i la majoria salivant per poder cantar alguna cosa, sense que arribés a passar. Qüestió d’estadística. A vegades passa, i aquesta vegada també, que la sort va a clapes i des de la distància et fa l’efecte que sempre canten els la mateixa taula. També hi ha jugadors que creuen en la mala sort i si a la segona partida no han sucat ja corren a canviar el tiquet perquè saben, o sospiten, que els seus números estan maleït. Jo sóc un d’ells i ho vaig poder comprovar:  a les primeres partides en prou feines en vaig fer més de la meitat i quan vaig canviar el meu cartró no vaig passat d’un quart. Cosa que demostra que era el segon cartró el que estava maleïts. El que no em puc explicar és com s’ho va fer un xicot que estava a l’altra punta per cantar ell tot sol, dues línies en dues partides diferents. En aquest cas l’estadística va fer el ridícul més espectacular que mai he vist.


Però després en feia més


Els cantaires dels números d'enguany, van ser uns nois i una noia del Cau,  algun d’ells molt de la broma. Encara em trobo pel carrer qui em recorda fent cantarella “El vint-i-vuit, tres-set”, i molt eixerits. Ens van ajudar força a muntar i a desmuntar les taules i cadires, per la qual cosa els vaig dedicar una oració d’agraïment en la propera missa,  la del dia de Reis.


N'hi havia que estaven per la feina


I a part dels afortunats i dels del Cau, també els participants, desafortunats, cantaven a la seva manera. Hi havia qui periòdicament animava al dels números a que els barregés “Remena, noi” com si les boles estiguessin agrupades intencionadament. D’altres feien eco al cantor “Uuuuuu”  si havia sortit l’u, o “Nadal” si era el vint-i-cinc. O “...i esmorza” si era el catorze el que acabaven de cantar. En fi, tradicions nadalenques com cantar el Fum fum fum abans de fer cagar el tió.


I n'hi havia que encara més


I ja està. Tot va anar bé, a alguns perquè havíem passat una bona estona, i a d’altres perquè també s’ho havien passat bé i a sobre portaven un  pernil a sota el braç. Quan anàvem a tancar els llums ens vam trobar amb el dilema de no saber què fer amb les bosses de brossa plenes del paper de les tovalles, del plàstic dels platets i amb l’orgànica dels grans de blat de moro. Des de la recent implantació de la recollida selectiva de la brossa, algunes coses encara les hem de polir. Sort que algú ens va dir que quedaven alguns contenidors pendents de retirar. I en processó, hi vam anar.

 

Ateneu Unió. Festes de Nadal 2022 – 2023




Moments de l'acte des de diversos punts de vista

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada