SIFASOL

FI DE CURS DE SIFASOL

Diumenge 16 de juny de 2019

Aquest diumenge s’ha celebrat el fi de curs de l’escola de música Sifasol amb l’èxit d’assistència a què ens tenen acostumats. Assistència majoritària, si no absoluta, de familiars dels alumnes participants, i això em porta a manifestar la meva pena pel que s’estan perdent els veïns de la Colònia al no assistir-hi, ni que sigui una estona, per apreciar el talent que s’hi està covant.

Des de les bambelines

Perquè l’entrada és gratuïta, perquè hi ha alumnes que demostren una destresa i una qualitat professional, perquè s’hi fan unes provatures que, qui sap, potser no es veuran mai més (i estic pensant en algunes peces del Combo), i perquè hi descobrirem uns talents emergents que si la sort els acompanya els veurem en titulars de cartelleres importants.

Piano a dues mans

Sé que a molts se’ls hi pot fer massa llarga la durada de tot l’acte. Tres hores d’espectacle amb participants de totes les edats pot ser excessiu per la majoria d’orelles. Sé també que el fet de no comptar amb un detall d’horaris i de participants també pot significar un impediment. Però comptant que a les onze del matí comencen els principiants i que d’una a tres hi ha els més experts, sabent que la darrera hora, aproximadament, és pels cors, infantil, juvenil i de gospel, tot això dibuixa una geografia que permet escollir les preferències dels possibles assistents.

L’aforament del local també podria limitar l’assistència d’un públic curiós, però hi ha una dada sociològica que juga a favor dels melòmans. Com he dit, els assistents majoritaris són familiars dels intèrprets, i això conforma un moviment de públic que fa que a primera hora estigui molt pole i de mica en mica es vagi aclarint. Sense que ningú s’ofengui, seria com si en un concert d’aquest d’estiu, la major afluència de públic es produís quan toquen els taloners i, en canvi, s’anés buidant quan sortissin el músics de caché.

Pianistes

Al no disposar d’un programa no puc donar noms d’algunes de les que al meu parer són les grans promeses del demà, però us puc dir que hi va haver alguna pianista excepcional, algunes guitarres que apuntaven gran estil. Però el que més em va impressionar va ser la veu espectacular d’una cantant (Laia?) que em transportava a l’Andrea Motis de Sant Andreu del Palomar.

El cor infantil i juvenil

I per acabar, la crítica. Vaig notar una gran dependència per l’anglès durant els cants corals, tant a l’infantil i juvenil com, naturalment, al gospel. És veritat que en van fer algunes en català i també en castellà, però la superioritat és tant abassegadora que pels que no sentim gaire devoció per l’anglès se’ns pot fer fins i tot pesat. De totes maneres la música és música i ni que fos cantada en còrnik sempre fa goig d’escoltar si té ritme, harmonia i potència.

El gospel sempre divertit

Un any més hem de felicitar als organitzadors, als participants i als familiars que creuen en el poder enriquidor d’aquesta faceta poètica de l’art. L’any que ve, quan s’enceti el mes de juny caldrà estar atents perquè no se’ns passi aquest bonic esdeveniment.

La sala abans de l'acte: com un llibre abans d'obrir-lo