dimecres, 27 d’abril de 2022

 

FESTA LITERÀRIA 


SANT JORDI 2022




El president de l'Ateneu donant la benvinguda



El divendres 22 d’abril a dos quarts de deu del vespre vam tenir el goig de presenciar l’espectacle Quatre parets fan una casa interpretat per Marta Tricuera i Gerard Bidegain, com a rapsodes, i Alba Hinojosa de violinista.


Alba Hinojosa, Gerard Bidegain i Marta Tricuera


El muntatge funcionava com una mena de diàleg en el que anaven falcant-hi poesies de Montserrat Abelló, Caterina Albert, Vicent Andrés Estellés, Maria Àngels Anglada, Aurora Bertrana, Josep Carner, Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Joan Maragall, Maria Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Josep Pla, Joana Raspall, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Josep Maria de Sagarra, Joan Salvat-Papasseit, Jacint Verdaguer, separades cadascuna per una peça de violí.




Marta Tricuera


Va ser un espectacle emotiu i amè, en el que la il·luminació centrada exclusivament sobre els artistes hi conferia una sensació  d’ intimitat indispensable (imprescindible)  en la temàtica. El públic silenciós, atent, paladejant la poesia, conscients de la bellesa viscuda en un moment únic que ens agafava de sorpresa gràcies a l’ofici dels artistes.  Van saber mantenir la tensió de manera que a l’obrir-se els llums de la sala vam ser molts els que vam pensar “Ja s’ha acabat?”



Gerard Bidegain


No va ser l’any que vam tenir més públic a l’acte de Sant Jordi, poc més d’una cinquantena de fidels seguidors omplíem mitja sala. Però sabíem que avui teníem una competència imbatible a causa del partit de futbol del Barça femení, en semifinals de la Champions que jugaven a casa. Per això vam estar més que contents amb l’assistència correcte, donades les circumstàncies.



Alba Hinojosa


A l’acabar, com cada any, vam fer un tast de galetes, cava o refresc i, sobretot conversa, centrada en l’espectacle i també en l’alegria de retrobar-nos altre cop després de tants dies de pandèmia. Surant per l’aire de la sala encara tenia al pensament, el violí xiulant La mare, i el primer poema que havia encetat l’enzís:



Tot sembla ben senzill. Quatre parets

fan una casa. Un home i una dona,

un fill. Una taula, quatre cadires,

i un llit per a dormir, néixer, morir.

Tot sembla tan senzill, si fos així!....








La Junta


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada