dilluns, 30 d’abril de 2018






BOJOS DEL BISTURÍ – Una comèdia d’infart
De Ray Cooney
Interpretat pel grup jove de la Societat Recreativa de Santa Coloma de Cervelló


Diumenge 29 d’abril de 2018, a l’Ateneu de la Colònia Güell. Les cinc de la tarda. Els actors estan retocant alguns detalls del decorat, alguns es comencen a canviar i a maquillar. La Junta de l’Ateneu estem intranquils perquè dubtes seriosos sobre l’assistència de públic. Aquest cap de setmana, la Parròquia ha organitzat una sortida a Lourdes i molts de la gent gran, els més fidels assitents als actes de l’Ateneu, hi han anat. A les sis obrirem portes.



A tres quarts de sis acudeixen els primers i decidim obrir portes, pensem que benvinguts. Però hi ha altres que s’esperaven i ja és un no parar d’afluència, com un riu de gent que van entrant. S’havien posat cent cadires amb l’esperança d’omplir-ne la meitat i ja estan plenes, però encara estan entrant i farem curt. Cal treure les que guardàvem al sota l’escenari, i les que guardàvem a la Saleta del primer pis, fins i tot n’anem a demanar al cafeter. Un goig de sala tota plena.




A quarts de set tanquem els llums, pels altaveus anuncien l’acte i s’alça el teló. El doctor Zaplana, sol a l’escenari està repassant el seu discurs al congrés de metges Ramon i Cajal. Entra el director de l’hospital per fer-li veure el gran honor que significa dir aquest discurs al que fins i tot hi assistirà la ministra de sanitat, i se’n va. Entren els doctors Robert Aguirre i Miquel Bonet que estan preparant la festa de Nadal, i se’n van. Inesperadament es presenta l’antiga infermera Clara Puig per anunciar-li que ell, el doctor Zaplana, és el pare d’una noia de divuit anys que avui ha vingut perquè el vol conèixer, i no se’n va. A partir d’ara tot serà un clàssic i meravellós vodevil que als fulls de mà descriuen així “Un vodevil clàssic, una hilarant comèdia de portes que s’obren i es tanquen en el marc de la sala de metges d’un hospital”.




Feia anys, potser mai que no havia vist riure tanta gent al teatre de l’Ateneu de la Colònia Güell. Jo mateix feia temps que no reia d’aquesta manera, sense poder-me aguantar (i això que era la tercera vegada que veia l’obra). En alguns moments tothom aplaudia l’actuació, en d’altres un silenci expectant esperava un desenllaç inevitable que ens portava altre cop a riure. Alguna vegada el gir era tan desgavellat, tan imprevisible que només es podria definir de genial:




-          Seu Miquel que t’he d’explicar una cosa  - i el doctor Miquel seu al costat del doctor Zaplana -  T’he de dir qui és el pare de l’Abril
-          Ah sí? I qui és?
-          El pare ets tu!

I tothom salta de les cadires rient a més no poder, aplaudint d’agraïment per aquesta estona impagable amb diners.




Una mica més enllà de la mitja part ve l’intermedi, deu minuts de descans per fumar els que fumen, per comentar els que comenten, per anar a beure un cafè un els que volen un cafè. I després tornem-hi. Esperant la continuació, desitjant que no es desinfli el soufflé.  I no es desinfla, al contrari, el tros que falta es va enfilant en una apoteosi de mal entesos cada cop més estripats, més impensats, més desitjats. Fins que arriba el final, també sorprenent, també bonic per tendre, per bonic, per ben pensat.

S'obren els llums, la gent s'aixeca somrient. Quan als rotlles de converses alguns comenten que és la segona i fins la tercera vegada, alguns, que ja l’han vista, ningú  s’estranya. Segur que si la tornessin a fer molts repetirien.




Al dors del full de mà hi figura aquest repartiment:

Doctor David Zaplana -  Dani Palomares
Doctor Robert Aguirre – Xavier Bonete
Menchu Zaplana – Ariadna Martínez
Doctor Miquel Bonet – Jaume Vicens
Supervisora . Inés Olivé
Don Cayetano Sants Montoro – Alberto Fernández
Clara Puig – Marta Albert
Zelador – Lluís Sanpera
Abril – Marina Esteban
Sergent – Xavier Clua
Diego – Carles Monfort
Senyora Bonet (mama) – Rosa Sastre
Direcció: Jaume Vicens Pueyo
Llum i so: Jordi Ribas, Chente Aroca, Llorens Sàbat, Joan Oró (si bé avui eren en Ferran Ràmia i Aleix Font)
Apuntadoras: Sílvia Gavaldà i Montse Arcas
Maquillatge: Àngels Ràfols
Imatge: Xavier Bonete





Colònia Güell, 30 d’abril de 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada