dimarts, 24 d’abril de 2018


RECITAL DE POESIA DE SANT JORDI

ATENEU UNIÓ

Espectacle: TOT SOMIANT L’ATLÀNTIDA


Recita Sílvia Bel Canta Juan Manuel Galeas Músics Fran Leon i Tete Castilla

Sílvia Bel en plena actuació

L’espectacle sembla que objectivament va agradar i molt. Els comentaris tots van ser elogiosos i alguns entusiastes. Sincerament comparteixo aquesta opinió ja que va consistir en un recital de poesia ben conjuntat amb el cant i la música. De la Sílvia Bel, qui més qui menys ja en té una opinió favorablement formada, per haver-la escoltat en la megafonia de les grans concentracions catalanes dels darrers anys. I els últims mesos s’ha guanyat les simpaties de multitud d’espectadores de la popular sèrie dels migdies de TV3 “Com si fos ahir”. En l’acte de diumenge va mantenir el seu nivell i va respondre a les espectatives dels assistents.

Els músics, atents per encetar la seva actuació 

El conjunt format per Joan Manuel Galeas, Fran Leon i Tete Castilla eren totalment desconeguts per la immensa majoria de nosaltres i estàvem expentants per saber si millorarien o empitjorarien la qualitat de la diva. Tots vam coincidir en afirmar que s’havia superat l’insuperable i les felicitacions que ens  a la Junta anaven dirigides tan a uns com a d’altres. De la Sílvia Bel ja en coneixíem la seva categoria, i la seva actuació era adequada a aquesta exigencia, però dels altres no en sabíem res i per això ens van meravellar.


Juan Manuel Galeas, el cantant

El públic bé, excel·lent. Cent cinquanta persones no és una assistència gaire habitual en la majoria de convocatòries. És cert que els recitals de Sant Jordi sempre han comptat amb una assistència generosa, però sovint ho atribuíem a la simpatia que comporta el fet que els actors fossin veïns de la Colònia. Ahir, potser degut a la solidaritat de veïns i amics amb l’Ateneu i, sobretot cridats per la categoria de Sílvia Bel, van acudir massivament a la celebració anticipada de la festa del Patró de Catalunya.

Tete Castilla a la guitarra

El Ferran, tècnic de so i de llum, genial, precís ens les demandes dels actors: “Més llum aquí” i tenien més llum allà, “Abaixa el so del micròfon número cinc” i la potència del cinc s’adequava al conjunt. Explicat així sembla una feina fàcil, però només ell (i els membres de la Junta) saben la quantitat d’hores que li ha requerit afinar les connexions i els programes d’ordinador específics de cada demanda. Per acabar-ho de perfilar, una senyera formada de focus de colors bressolava un gran llaç groc de suport als polítics empresonats, exiliats i represaliats.

A la foto no s'aprecia el color groc, ni l'estelada ni el llaç

Va iniciar l'acte el president de l'Entitat, Aleix Font, amb un discurs adreçat a la conveniència d'esforçar-nos en la lectura poètica. La poesia és una més de les Belles Arts, i com a tal no pot ser que estigui tan devaluada entre el conjunt de la població. Seguidament va començar l'acte propiament dit.


Aleix Font durant el discurs inicial

Van recitar, a vegades sola i a vegades conjuntament, poesies de Dolors Miquel (Memento Fournier), de Pier Paolo Pasolini(La Ràbia), de Maria Mercè Marçal (Vuit de Març), de Charles Baudelaire (L’enemic), David Caño (La llibertat), Roc Casagran (Em demanes un poema), Carlos Edmundo de Ory (Dame), Nicanor Parra (Agnus Dei), Joan Vinyolí i Pladevall (Pel camí dels mesos de l’any), Vicent Andres Estellés (Sonata d’Isabel), Gabriel Ferrater (Com aquell Déu posseït), Anònims atribuïts a Santa Teresa (A Cristo Crucificado), Joan Vinyolí i Pladevall (El poeta adolescent), i Dolors Miquel, de nou, (La Maquilladora de la mort).

Fran León acompnyava a la flauta traversera i a la caixa acústica

El cantant i els músics ens van oferir: Mors lluny, Pare, Escola graduada, Boca seca, Sevillanas de la vida, Nanas de la cebolla, A Cristo Crucificado, i Riu amunt.   


I el públic aplaudia i aplaudia

Quan es va acabar, després d’entregar un pom de flors a cadascun dels actuants, tots, públic i actors, vam sortir al pati de l’Ateneu per brindar amb cava o amb refrescos per aquesta Festa Nacional de la primavera. Vam poder parlar amb ells i fer-nos fotografies conjuntament, cosa que va contribuir a millorar encara més la sensació d’un acte rodó, complert, d’aquells que penses: tan de bo poguéssim repetir.

Ciscu Huertas, Ferran Ràmia, Sílvia Bel, Montse Elias i Aleix Font


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada