dilluns, 15 d’agost de 2011

PREGÓ FESTA MAJOR - 1 DE JULIOL DE 2011


Soledad Balagueró




PREGÓ DE LA FESTA MAJOR DE LA COLÒNIA GÜELL


AGRAÏMENT

En primer lloc, vull donar les gràcies a aquells que han tingut la deferència de pensar en l'escola, i m'han demanat que faci el pregó de la festa d'aquest any 2011.


CENTENARI

Des de l'escola hem volgut fer d'aquest any una celebració, tant pels que actualment formem part del seu dia a dia, com pels que han passat per les seves aules en algun moment de la seva llarga història.

M'ha fet molta il·lusió poder col·laborar en l'organització dels actes d'aquest aniversari i poder ser testimoni directe de com les històries viscudes a l'escola, que molta gent conservava a la seva memòria individual, han pogut ser compartides i fer d'aquesta manera una mica de memòria col·lectiva.

Ha suposat molta feina “extra” ( no només per mi, molta gent ha col·laborat), però el resultat ha valgut la pena: el concurs de “logos,” els tapissos, les samarretes, els punts de llibre, l'auca, el mural, la xerrada, l'exposició, el documental, la ballada de baldufes, l'himne, el sopar, tot fet amb l'ajuda de gent lligada al sentiment compartit de ser part de l'Escola de la Colònia.


EDIFICI ANTIC

També han valgut la pena els 16 anys que porto fent de mestra aquí.

Jo conec i estimo la Colònia a través de la meva feina a l'escola.

Quan miro enrere i repasso aquests anys, predominen els bons records, molts d'ells lligats a l'edifici vell.


La nit del sopar d'antics alumnes vaig estar parlant amb la Raquel Garcia, que en el seu dia va ser alumna i a més ha tingut el detall de posar les imatges a l'auca commemorativa.


Ella recordava de manera molt viva (com heu pogut apreciar els que heu vist els seus dibuixos) la presència de l'edifici i el seu entorn durant els seus anys d'escola, com un estímul als sentits i la imaginació, com un espai ple de màgia.


Jo recordo, que quan venia conduint des de Sant Boi i veia el perfil de pedra entre el verd dels pins, aquesta visió em predisposava a tenir un bon dia.


Al fil d'aquesta idea, m'agradaria aprofitar l'ocasió per a expressar el meu desig (que comparteixo amb altra gent que ha gaudit de l'escola vella) que l'edifici modernista i els seus voltants, puguin continuar en un futur predisposant a la gent a tenir un bon dia, i sobretot que sigui quin sigui el destí que li té guardat el futur, aquest destí passi per ser un espai d'ús infantil.


L'ESCOLA ARA

Com tots sabeu, des del juny del 2006 estem a les noves instal·lacions, ja ens queden poques promocions d'alumnes que van tenir ocasió de passar per l'escola vella, i un del nostres objectius ha estat continuar mantenint viu entre els nens i les nenes un sentiment d'afecte envers l'escola, que amb un espai emblemàtic era més fàcil. Però cal que entenguem, que evidentment l'escola no és només un edifici, per molt especial que sigui, l'escola som les persones. Aquest objectiu està clar que només serà possible d'assolir amb l'aportació de tothom: institucions, famílies, mestres i altres treballadors i treballadores del centre, canalla...


El capital més gran del que disposem és la gent, gent que cregui en la nostra escola i que se l'estimi.

Són temps difícils per l'escola pública, de fet també per la sanitat pública, com molt bé sabeu aquí. La crisi econòmica ens la volen fer pagar molt cara a la gent corrent.


Ara mateix hi ha un grup de veïnes i veïns de la Colònia fent una tancada defensant uns drets que no podem permetre que es qüestionin, per això des d'aquesta plaça em solidaritzo amb elles i ells, i amb tots els veïns de la Colònia perquè cal defensar la salut i l'educació que són drets irrenunciables, i cal fer-ho de manera ferma i decidida.


A l'escola evidentment no ens lliurem tampoc de les retallades i la gent que hi treballem tenim un repte clar: trobar un equilibri molt difícil de mantenir entre la reivindicació enfront de les amenaces que ens assetgen i la il·lusió per la tasca que fem.


No sé on em poden portar les circumstàncies laborals en el futur, però sí que sé que allà on sigui, l'Escola de la Colònia sempre tindrà un lloc preferent a la meva memòria: aquí he madurat professionalment i he après molt amb la feina feta, que no ha estat poca.


Com diu l'última estrofa del poema del centenari, espero comptar amb tothom per poder continuar fent de l'escola un:

“Espai de trobada

també en el futur

amb noves mirades

i vells coneguts.”

Només vull demanar una cosa per acabar: feu un brindis durant el sopar d'avui per la bona salut de l'Escola de la Colònia i per la continuïtat del consultori.

Gràcies i bona festa major 2011!


Colònia Güell, 1 de juliol.


Soledad Balagueró