dijous, 2 de març del 2023

 

Núria Salan


L’ENGINY INVISIBLE
Conferència de Núria Salanrència destinada a motivar les noies perquè emprenguessin els estudis de Ciències i Tecnologia. Resulta que les noies ja vénen de sèrie programades per a triar altres branques del saber, farmàcia, infermeria, bibliotecàries, inclús metgesses. Però Arquitectura, Enginyeria, Tecnologia en general sembla que no els ve tan de gust. Avesats com estem a propiciar totes les iniciatives culturals del nostre poble hi vam accedir, i no solament això sinó que també hi vam assistir per a facilitar la infraestructura que poguessin necessitar. De fet no era gaire cosa: un micròfon que funcionés, cadires, una mica de calefacció, un projector, una pantalla i una mica d’il·luminació.
L’acte començava a un quart de dues i un quart abans va començar l’espectacle. Cent cinquanta alumnes, adolescents, nois i noies anaven arribant sense esvalotar. Les mestres els anaven acomodant a cada sector que els pertocava i una professora els anava alliçonant de la manera que s’haurien de comportar, que si silenci, que si atenció, que si després haurien de recollir les cadires per posar-les al seu lloc. Jo m’esperava una mena de demostració de la revolta dels barretines i no, tot va ser educat i fàcil, sorprenent.
A l’hora justa, potser encara no havia sonat la campana, va arribar la conferenciant, Núria Salan, de la que tan bé ens havia parlat el company de Junta Josep Maria Benet que havia sigut alumne seu. Ell i la seva dona la van rebre a l’entrada i li van donar la primera impressió que estava en terra amiga. De fet potser no calia perquè la professora Núria Salan sempre es deu trobar en terra amiga quan està entre alumnes, si més no és la impressió que a mi em va donar.




Hypatia d'Alexandria
 
He de reconèixer que jo patia una mica al pensar com s’ho faria davant de tants joves contenint el primer crit. Però tal com va pujar a l’escenari i va obrir la primera foto de presentació ja vaig veure que assistiria a una demostració d’exquisidesa, de domini del discurs, de l’espai i la tensió.
 
Primer de tot es va presentar “Sóc Núria Salan, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya especialitzada en metal·lúrgia, veïna de Sant Boi i una militant apassionada en visibilitzar  les dones científiques de la Història. I aquí va començar l’apoteosi.
 
Coneixeu Leonardo da Vinci? tants milions de consultes a internet. Coneixeu Tesla, coneixeu Franklin, Gutemberg, Edison... tants i tants milions de consultes a internet. Coneixeu Hypàtia d’Alexandria?.....”
I ens explica que va discutir a l’àgora amb Ptolomeu defensant que el centre de l’Univers no era la terra sinó el sol. Ptolomeu milions de consultes a internet, Hypàtia una misèria



Hildegard von Bingen


dissabte, 14 de gener del 2023



EL BINGO DE CAP D’ANY
Petita crònica d’una tradició nadalenca

 

Tal com havíem fet antigament, vull dir abans de la pandèmia, enguany vam tornar a fer el Bingo de Cap d’Any. El dia 1 de gener de l’acabat d’estrenar 2023, a les sis de la tarda ja estàvem nerviosos per començar un dels actes més multitudinaris dels que celebrem a l’Ateneu. El que no havíem comptat és que aquest any coincidia en diumenge i, ja se sap, els diumenges a la tarda, sobretot si són d’hivern, no hi ha gaire afició a sortir de casa. Tot i això l’afluència va ser considerable i més de dues-centes persones i però menys de tres-centes, van assistir al nostre primer acte d’aquest any.


Ja abans de començar feia goir


La festa va transcórrer com és habitual, els uns cantant línea, altres cantant bingo, i la majoria salivant per poder cantar alguna cosa, sense que arribés a passar. Qüestió d’estadística. A vegades passa, i aquesta vegada també, que la sort va a clapes i des de la distància et fa l’efecte que sempre canten els la mateixa taula. També hi ha jugadors que creuen en la mala sort i si a la segona partida no han sucat ja corren a canviar el tiquet perquè saben, o sospiten, que els seus números estan maleït. Jo sóc un d’ells i ho vaig poder comprovar:  a les primeres partides en prou feines en vaig fer més de la meitat i quan vaig canviar el meu cartró no vaig passat d’un quart. Cosa que demostra que era el segon cartró el que estava maleïts. El que no em puc explicar és com s’ho va fer un xicot que estava a l’altra punta per cantar ell tot sol, dues línies en dues partides diferents. En aquest cas l’estadística va fer el ridícul més espectacular que mai he vist.


Però després en feia més


Els cantaires dels números d'enguany, van ser uns nois i una noia del Cau,  algun d’ells molt de la broma. Encara em trobo pel carrer qui em recorda fent cantarella “El vint-i-vuit, tres-set”, i molt eixerits. Ens van ajudar força a muntar i a desmuntar les taules i cadires, per la qual cosa els vaig dedicar una oració d’agraïment en la propera missa,  la del dia de Reis.


N'hi havia que estaven per la feina


I a part dels afortunats i dels del Cau, també els participants, desafortunats, cantaven a la seva manera. Hi havia qui periòdicament animava al dels números a que els barregés “Remena, noi” com si les boles estiguessin agrupades intencionadament. D’altres feien eco al cantor “Uuuuuu”  si havia sortit l’u, o “Nadal” si era el vint-i-cinc. O “...i esmorza” si era el catorze el que acabaven de cantar. En fi, tradicions nadalenques com cantar el Fum fum fum abans de fer cagar el tió.


I n'hi havia que encara més


I ja està. Tot va anar bé, a alguns perquè havíem passat una bona estona, i a d’altres perquè també s’ho havien passat bé i a sobre portaven un  pernil a sota el braç. Quan anàvem a tancar els llums ens vam trobar amb el dilema de no saber què fer amb les bosses de brossa plenes del paper de les tovalles, del plàstic dels platets i amb l’orgànica dels grans de blat de moro. Des de la recent implantació de la recollida selectiva de la brossa, algunes coses encara les hem de polir. Sort que algú ens va dir que quedaven alguns contenidors pendents de retirar. I en processó, hi vam anar.

 

Ateneu Unió. Festes de Nadal 2022 – 2023




Moments de l'acte des de diversos punts de vista

 

 

dijous, 15 de desembre del 2022

 

ASSEMBLEA DE SOCIS DE L’ATENEU UNIO

27 de novembre de 2022




 El passat diumenge 27 de novembre vam celebrar l’assembla anual de socis amb una assistència considerable (si ho comparem amb les celebrades anteriorment), amb la següent proposta d’ordre del dia:

                1.-Acolliment dels assistents i entrega d’un modest present

2.- Breu parlament de benvinguda per part del President

3.- Lectura i aprovació de l’acta de la darrera assemblea

4.- Aprovació de l’estat de comptes

5.- Aprovació de Pressupost

6.- Exposició d’activitats durant l’exercici

7.- Explicació de les millores a les instal·lacions

8.- Presentació dels nous membres de la Junta

9.- Comentaris sobre xarxes socials

10.- Precs i preguntes

 

11.- Aprovació dels nous Estatuts de l’Entitat





 Complint amb el primer punt vam entregar un bolígraf als assistents que, en realitat responia a la commemoració, enguany,  del cent trentè aniversari de la nostra entitat. Per exigències formals i religioses, la segona convocatòria estava prevista a les dotze del migdia ja que la missa dominical acabava poc abans d’aquesta hora. Així doncs, quan van arribar els darrers feligresos vam iniciar aquesta cerimònia laica.


Sense sorpreses es van anar succeint les denes dels punts de l’ordre del dia. La benvinguda als assistents, la lectura de l’acta de la darrera assemblea (que els més vells del poble encara recordaven), el repàs de les finances amb el pressupost de funcionament de l’entitat, les activitats que van prenent empenta després de la desinflada de la pandèmia, les actuacions de manteniment i rehabilitació d’instal·lacions, l’alegria per part dels ancians de la Junta per les noves incorporacions, deixant la Junta d’aquesta manera




 

President         Sr. Aleix Font Marimon

Vicepresident Sr. Ramon Ferreté Lostao     

Secretari          Sr. Josep Maria Benet Ciurana                     

Tresorer           Sr. Francesc Huertas Collado           

Vocals             Sra. Aïda Ferreté Pastor                   

Sr. Andreu Gelabert Rabella            

Sra. Ema Ludeña                  

Sr. Ferran Ràmia Domènech

Sr. Josep Garcia Ruiz            

Sr. Lluís Polo Torres                         

Sra. Roser Font Lasierra       





            

La Sra. Ema Ludeña, membre de la Junta de ple dret per aclamació popular, va donar comptes del projecte de xarxes socials, concretament d’una plataforma anomenada Instagram.

I a partir d’ara vam començar el tràmit molt pesat però necessari, de la renovació, per imperatiu legal, dels Estatuts de l’Entitat, els quals van ser aprovats per  unanimitat dels assistents. De fet aquest tràmit culminava un procés de comunicació en el que vam enviar a tots els socis dels que en teníem l’adreça electrònica, tot el projecte de nous Estatuts, i també ens vam oferir a la resta de socis en un monogràfic per atendre consultes i suggeriments.

Als precs i preguntes, els socis que ho van desitjar van prendre la paraula per expressar les legítimes opinions, cosa que vam agrair com a mostra d’uns socis implicats en l’Entitat.



 Vam acabar amb una mena de vermut fraternal per trencar el gel d’una taula separadora entre Junta i assistents i també per acabar d’expressar i respondre aquelles qüestions que no havien aflorat en el torn de precs i preguntes. De totes maneres, hem de reconèixer que el tema cabdal no va ser ni l’eficàcia de la Junta ni la qualitat dels Estatuts, sinó la preocupació generalitzada, universal, sobre el què en faríem de les sobralles del pica-pica. Perquè amb el nou sistema de recollida selectiva de la brossa hi quedem, com a serrells, les entitats del municipi, que quan s’apaguen els llums, després de les celebracions, ens trobem amb les bosses de la brossa que no sabem on les podrem dipositar.

 

La Junta.









dimecres, 27 d’abril del 2022

 

FESTA LITERÀRIA 


SANT JORDI 2022




El president de l'Ateneu donant la benvinguda



El divendres 22 d’abril a dos quarts de deu del vespre vam tenir el goig de presenciar l’espectacle Quatre parets fan una casa interpretat per Marta Tricuera i Gerard Bidegain, com a rapsodes, i Alba Hinojosa de violinista.


Alba Hinojosa, Gerard Bidegain i Marta Tricuera


El muntatge funcionava com una mena de diàleg en el que anaven falcant-hi poesies de Montserrat Abelló, Caterina Albert, Vicent Andrés Estellés, Maria Àngels Anglada, Aurora Bertrana, Josep Carner, Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Joan Maragall, Maria Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Josep Pla, Joana Raspall, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Josep Maria de Sagarra, Joan Salvat-Papasseit, Jacint Verdaguer, separades cadascuna per una peça de violí.




Marta Tricuera


Va ser un espectacle emotiu i amè, en el que la il·luminació centrada exclusivament sobre els artistes hi conferia una sensació  d’ intimitat indispensable (imprescindible)  en la temàtica. El públic silenciós, atent, paladejant la poesia, conscients de la bellesa viscuda en un moment únic que ens agafava de sorpresa gràcies a l’ofici dels artistes.  Van saber mantenir la tensió de manera que a l’obrir-se els llums de la sala vam ser molts els que vam pensar “Ja s’ha acabat?”



Gerard Bidegain


No va ser l’any que vam tenir més públic a l’acte de Sant Jordi, poc més d’una cinquantena de fidels seguidors omplíem mitja sala. Però sabíem que avui teníem una competència imbatible a causa del partit de futbol del Barça femení, en semifinals de la Champions que jugaven a casa. Per això vam estar més que contents amb l’assistència correcte, donades les circumstàncies.



Alba Hinojosa


A l’acabar, com cada any, vam fer un tast de galetes, cava o refresc i, sobretot conversa, centrada en l’espectacle i també en l’alegria de retrobar-nos altre cop després de tants dies de pandèmia. Surant per l’aire de la sala encara tenia al pensament, el violí xiulant La mare, i el primer poema que havia encetat l’enzís:



Tot sembla ben senzill. Quatre parets

fan una casa. Un home i una dona,

un fill. Una taula, quatre cadires,

i un llit per a dormir, néixer, morir.

Tot sembla tan senzill, si fos així!....








La Junta


dimarts, 19 d’abril del 2022

 


   

  SANT JORDI 2022

22 d’abril de 2022 a les 21’30h

Al teatre Fontova de l’Ateneu

 

Espectacle produït per Espais Escrits i creat i interpretat per 

Marta Tricuera i Gerard Bidegain 

amb  la violinista Alba Hinojosa.


Quatre parets fan una casa


Habitar, crear i morir a través del mapa literari català

 

A l’acabament de l’acte s’oferirà un tast amb cava i galetes


dimarts, 14 de setembre del 2021

 


ONZE DE SETEMBRE DE 2021
COLÒNIA GÜELL

 

Tal com hem fet cada any, excepte el 2020 l’any de la Pandèmia Mundial, l’Ateneu Unió hem celebrat la Diada Nacional amb la ballada de sardanes de la vigília, o sigui el dia 10 de setembre a les deu de la nit. La tradició fa que a la mitja part, aproximadament a les onze de la nit, oferim coca de brioix i una beguda, sigui moscatell, o una ampolla individual d’aigua, de suc de fruita o de xocolata. En teníem per a cent assistents i va anar quasi just. El poc que va sobrar es va acabar als primers moments de la repetició.

Cobla Ciutat de Terrassa


La cobla d’enguany va ser la cobla Ciutat de Terrassa, uns músics de solvència reconeguda i molt valorada pels assistents i balladores d’avui. El repertori també va ser molt agraït i com a darreres peces ens van oferir La Santa Espina, com a últim ball, i Els Segadors de comiat. Els Segadors els cantem cada any a l’acabar la vetllada i sempre hem comptat, com avui, amb la col·laboració dels músics de la cobla.




Les primeres balladores en posició


La participació va ser constant, i l’assistència satisfactòria si tenim en compte que poc abans de començar la música va ploure una mica, com un avís d’allò, que al final no va passar, però que va dissuadir a més d’un. Per si de cas, vam decidir fer-ho a dins la sala i no pas a fora a la plaça, com sempre ho fem, però això no va evitar que alguns es quedessin a casa per por de la mullena.

Els oients i els balladors expectants deixen espai per a ballar


Sigui com sigui, vam tornar a homenatjar la Diada de Catalunya de la manera que més ens plau, de manera festiva i tradicional, amb sardanes i agafant-nos de les mans. I tant de bo ho puguem  seguir fent, sense pandèmies, sense rancúnies i a ser possible en llibertat.

 

La Junta


dissabte, 7 d’agost del 2021

 
REVISTA ATENEUS
Núm.24 de Juny de 2021

Transcrivim l'editorial del darrer número de la revista Ateneus, de la Federació d'Ateneus de Catalunya per la seva transcendència en els moments que vivim. És una crida a la plena normalització de les dones a la societat i al seu empoderament. Nosaltres també entenem que la societat no pot renunciar a tant de talent, i les dones tampoc no poden obviar totes les escletxes de visibilitat, no ja per elles personalment sinó per les dones en conjunt.



Ateneus. Amb accent femení i plural

Durant la darrera dècada d'aquest nou segle, la dona ha multiplicat la seva presència en els òrgans de decisió dels ateneus. Per primera vegada, a més, una fornada de dones ocupa moltes de les presidències dels gairebé 180 ateneus que a data d'avui tenim adherits. Aquest increment, que en xifres absolutes respecte el còmput global es situa en el 25%, és encara clarament insuficient, però marca un camí a seguir.

 

La presidència femenina, com a fet, és importar, però el més rellevant és tot allò que implica: una feminització i, per tant, una posada al dia de les estructures que han sustentat els antics ateneus, i una crida a més a implicar-se en la vida social de l'entitat en qüestió des de qualsevol dels seus estaments., Cal recordar d'on venim: fa molt poques dècades, els llistats de presidents d’ateneus (en molts casos entitats centenàries) eren totalment masculins. És més, si fem un cop d’ull al retrovisor i mirem unes poques dècades enrere, a molts ateneus la presència de la dona estava vetada. És per això que cal seguir el camí del 25% i anar-lo incrementant.

En aquest número de la Revista Ateneus, hem volgut donar veu a les diverses seccions dels ateneus a través de la mirada de dones implicades. Esports, la cultura popular, arts escèniques, la implicació dels col·lectius minoritats, una mirada cap al futur... La nostra voluntat no és altra que evidenciar que, com més divers sigui el teixit social d'un ateneu, més rica serà l'experiència d'aquella entitat, i millor l'oferta que podrà presentar al seu entorn més immediat. Un ateneu que representi la realitat de la seva població i amb tots els accents possibles, fugint de la masculinització clàssica, serà un ateneu que assegurarà la seva persistència durant molts anys més.

 

 

Consell Redactor


dijous, 17 de juny del 2021

FESTA MAJOR DE LA COLÒNIA 2021

 

Programa de la Festa Major 2021


L’Ateneu som una de les Entitats que formen la Comissió de la Festa Major de la Colònia Güell, que col·laborem amb l’Ajuntament per organitzar els actes festius d’aquests dies. Això pressuposa diverses coses, en primer lloc aportar alguna proposta per omplir les hores dels dies que dura la celebració; també comporta tenir una mirada global per coordinar i encabir tots els actes de manera que no es trepitgin un amb els altres i facilitar així l’assistència a tots ells sense haver de renunciar a cap. I finalment també suposa assistir a les reunions, les moltes reunions on s’exposen les propostes, on s’expliquen anècdotes, on s’aporten solucions i també on es parla de pressupostos i ajudes que facilita l’Ajuntament. Des de la pandèmia que aquestes reunions han sigut sempre telemàtiques amb la problemàtica que això comporta i amb l’aversió d’alguns a internet.

 

Guanyadors del guarniments de balcons

Després de moltes converses, de moltes idees, d’algunes innovacions, al final, quasi sempre s’acaba fent el mateix que l’any passat. Les representants de l’Ajuntament, que ja en saben molt, acostumen a portar una còpia d’allò que es va fer la darrera vegada (l’any passat no compta, perquè no es va fer  res que signifiqués assistència de públic) i acostumem a puntejar actes i organitzadors: A veure...... els de l’Ateneu fareu les sardanes? I llavors concretem l’hora, el lloc, inclús podria ser que el preu de la cobla si se sap. Els de..... Toquikitoqui, fareu la cercavila? I expliquen les variacions que preveuen i els horaris més convenients. I d’aquesta manera en va resultar un programa més o menys així:




 Primera pàgina: Festa Major Colònia Güell, 3, 10, 11, 12, 13, 10 juny 2021. Organitzen Comissió de la Festa Major de la Colònia Güell. Agrupament Escolta i Guia Joan I, Associació de la Gent Gran de la Colònia Güell. Associació La Colònia Modernista, Associació La Txaranga de la Colònia Güell, Associació per la Conservació de la Colònia Güell, Associació Toquikitoqui, Ateneu Unió, Colla Drac i Diables de la Colònia Güell, Grup de Puntaires de la Colònia Güell, Juguem Tots.

 

Segona Pàgina.

Dijous 3 de juny. 21h al pati de l’antiga escola, Cinema a la Fresca.

Dijous, 10 de juny, 21 hores, al pati de l’antiga escola, cinema a la fresca.

Divendres, 11 de juny, 12 h, a l’església de la Colònia Güell. Missa en Honor del Sagrat Cor.

19 h, pregó de Festa Major a càrrec de l’Alcaldessa Anna Martínez Almoril i l’alumnat de 6è de primària de l’Escola Colònia Güell.

Atorgament del premi del 2n concurs de balcons i finestres 2021.

20,30, a la plaça Anselm Clavé, Concert de Música de Versions.

Tot seguit, Cercavila de la Txaranga de la Colònia Güell (sense seguici)


El circ
 

Tercera pàgina.

Dissabte 12 de juny

11h Despertada popular amb la Txaranga

12h. A la plaça d’Anselm Clavé: espectacles de circ.

17h. A l’Ateneu Unió: Havaneres amb el grup La Vella Lola.

19h. A la plaça Joan Güell. Audició i ballada de sardanes amb la Cobla Principal de Terrassa i en acabat, repartiment de coca a càrrec de l’Associació la Colònia Modernista.

21h. Al pati de Sant Lluís. Botifarrada per emportar.

22h. A la Plaça Joan Güell (error, era la plaça d’Anselm Clavé). Monòleg de Teatre Sobre Rodes, amb Julen Axpe i Borja Nicolau.


Concert de Música amb el Quintet Casals


Quarta Pàgina.

Diumenge 13 de juny. 10 hores. Despertada Popular amb Toquikitoqui Batucada.

18 h. A l’Ateneu Unió. Teatre “Fum, Fum, Fum”

19,30 h. A la plaça Anselm Clavé. Musical infantil “Mediterrània”

22 h. Castell de foc enlairat (no ho especifica però és al Terraplé)

 

Dissabte 19 de juny

D’11 a 14 h. Al pati de l’antiga escola. Jornada Cautural (no és un error, perquè fa referència al Cau). Actes culturals.

19h. A l’Ateneu Unió. Teatre Juvenil musical “La plaça del sac”. A càrrec dels alumnes del curs de teatre de la Societat Recreativa. Direcció: Josep Sàbat.


L'Anna Martínez ens diu adéu

 

Cinquena Pàgina: l’alcaldessa sortint, Ana Martínez,  fa l’elogi de la festa.

L’alcalde entrant, Jordi Bartolomés, fa també la seva lloança de la festa.

 

Sisena Pàgina. Exposició. Puntes i labors de la gent Gran. A la capella del casal de les monges.

2n. Concurs de Guarniments de balcons i finestres (que finalment el Jurat va decidir canviar les regles del joc i van atorgar el premi a la part baixa del carrer Malvehy perquè havien penjat tires de serrells de paper d’una banda a l’altre del carrer)

 

Havaneres

Nota per a la reserva d’entrades: Les reserves d’entrades per a tots els actes es realitzaran a través de la web d’Entràpolis.... etc. També s’advertia de les mesures sanitàries d’aforament, Distància, mascareta i higiene de mans (es refereix a empastifar-se d’aquell gel obligatori a tot arreu)

 

En tots els actes, excepte la missa, hi havia la noteta advertint de la necessitat de reservar lloc a Entràpolis (http://entrapol.is/....) per complir les exigències de control i aforament del Procicat.

 

I aquí s’acaba el programa de la primera Festa Major des de la Pandèmia.


Jordi Bartolomé, nou alcalde de Santa Coloma


Dit això, deixeu que des de la nostra humil aportació a la festa del poble, fem apologia dels actes que hem organitzat:

 

Ballada de sardanes

Audició i ballada de sardanes, A la plaça Joan Güell a les set de la tarda, amb la Cobla Principal de Terrassa. Enguany la ballada de sardanes va tenir un què de cosa nova, un sentiment d’obrir camí, i l’assistència va ser considerable, tan d’oients (que reservaven lloc en llista a part) com de balladors. Feina van tenir els encarregats per fer complir els manaments de les autoritats,  fent desfer rotllanes per no sobrepassar el nombre màxim de sis balladores per rotllana. La cobla era de les que feien salivera i més d’un assistent hi va acudir cridat per la seva anomenada. Entre la calor i l’esma, els balladors que ho van ballar tot van cremar les calories de tota la setmana.

 

Fum, Fum, Fum - Companyia Triangle Teatre

Teatre “Fum, Fum, Fum”. A l’Ateneu Unió, a les 6 de la tarda. El teatre, diguin el que diguin, fa Festa Major i la seva assitència és cosa obligada per totes aquelles persones que estimen el poble i no compten amb cap impediment inexcusable. Si més no, abans era així. I és per aquest sentiment que cada any portem una obra a la diada, enguany amb la Companyia Triangle del Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà, màxima categoria a la comarca, ja ho veieu. Fum, Fum, Fum, és un vodevil d’aquells de portes que s’obren i es tanquen, amb tres candidates i dos candidats i mig, perquè n’hi ha un que em sembla que ara encara no se n’ha acabat d’assabentar. En això del teatre de la Festa Major al món hi ha dos grups d’opinió, els que consideren que en aquest dia assenyalat l’obra ha de fer riure (són el 98,7 per cent) i els que diuen que de cap manera, que tal com està la vida, la Festa Major és un bon dia per a sembrar missatge i conscienciar aquests caps d’olla que només pensem en riure (són sis persones al Baix Llobregat, però per ser generosos els concedim l’1,3% de la població mundial).

 

Els focs de fi de festa

Encara queda un acte sota el nostre patrocini, però al ser lluny dels dies assenyalats i per tractar-se dels alumnes del curs de teatre, potser s’enquadra més en la categoria dels fi de curs que normalment s’escauen en aquestes èpoques.

 

Els altres actes van ser lluïts i amb un públic militant. Caldria ressaltar el Castell de focs del fi de festa, generós i brillant, un dels més aconseguits dels darrers anys i que va tancar amb el repicó solemne d’aquesta festa històrica, la primera des de la Còvid.

 

Colònia Güell, 17 de jun de 2021