Núria Salan

L’ENGINY INVISIBLE

Conferència de Núria Salanrència destinada a motivar les noies perquè emprenguessin els estudis de Ciències i Tecnologia. Resulta que les noies ja vénen de sèrie programades per a triar altres branques del saber, farmàcia, infermeria, bibliotecàries, inclús metgesses. Però Arquitectura, Enginyeria, Tecnologia en general sembla que no els ve tan de gust. Avesats com estem a propiciar totes les iniciatives culturals del nostre poble hi vam accedir, i no solament això sinó que també hi vam assistir per a facilitar la infraestructura que poguessin necessitar. De fet no era gaire cosa: un micròfon que funcionés, cadires, una mica de calefacció, un projector, una pantalla i una mica d’il·luminació.

L’acte començava a un quart de dues i un quart abans va començar l’espectacle. Cent cinquanta alumnes, adolescents, nois i noies anaven arribant sense esvalotar. Les mestres els anaven acomodant a cada sector que els pertocava i una professora els anava alliçonant de la manera que s’haurien de comportar, que si silenci, que si atenció, que si després haurien de recollir les cadires per posar-les al seu lloc. Jo m’esperava una mena de demostració de la revolta dels barretines i no, tot va ser educat i fàcil, sorprenent.

A l’hora justa, potser encara no havia sonat la campana, va arribar la conferenciant, Núria Salan, de la que tan bé ens havia parlat el company de Junta Josep Maria Benet que havia sigut alumne seu. Ell i la seva dona la van rebre a l’entrada i li van donar la primera impressió que estava en terra amiga. De fet potser no calia perquè la professora Núria Salan sempre es deu trobar en terra amiga quan està entre alumnes, si més no és la impressió que a mi em va donar.

Hypatia d'Alexandria
 
He de reconèixer que jo patia una mica al pensar com s’ho faria davant de tants joves contenint el primer crit. Però tal com va pujar a l’escenari i va obrir la primera foto de presentació ja vaig veure que assistiria a una demostració d’exquisidesa, de domini del discurs, de l’espai i la tensió.
 

Primer de tot es va presentar “Sóc Núria Salan, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya especialitzada en metal·lúrgia, veïna de Sant Boi i una militant apassionada en visibilitzar  les dones científiques de la Història. I aquí va començar l’apoteosi.

 

“Coneixeu Leonardo da Vinci? tants milions de consultes a internet. Coneixeu Tesla, coneixeu Franklin, Gutemberg, Edison... tants i tants milions de consultes a internet. Coneixeu Hypàtia d’Alexandria?.....”

I ens explica que va discutir a l’àgora amb Ptolomeu defensant que el centre de l’Univers no era la terra sinó el sol. Ptolomeu milions de consultes a internet, Hypàtia una misèria

Hildegard von Bingen

“Coneixeu Hildegard von Bingen, monja medieval que metgessa, farmacèutica amb medecines i sistemes que encara s’utilitzen avui en dia. Coneixeu Josephine Cochrane, va néixer el 1913 i va inventar el rentavaixelles, no pas per estalviar-se de rentar plats sinó perquè una vaixella mal rentada era focus d’infeccions als hospitals. I Mary Anderson? va inventar l’eixuga parabrises dels cotxes, i Hedy Lamarr (potser amb aquest nom sí perquè va ser una famosa actriu del blanc i negre, però el seu nom en alemany, Hedwig Eva Maria Kiesler, potser no us diria res, doncs va descobrir i patentar la transmissió sense fils, el Wifi.”

Hedy Lamarr

I ens va parlar de Beulah Louise Henry, la dona Edison, per la seva quantitat d’invents patentats i útils (congelador per a fer gelats, màquina de cosir etc). I de Stephanie Kwolek inventora del poliparafenilè tereftalamida conegut com a Kevlar®, una fibra que pot ser fins a cinc vegades més resistent que l'acer i que en l'actualitat és utilitzada en l'elaboració d'armilles antibalas. I d’altres inventors invisibilitzades al llarg dels segles perquè el coneixement era un territori reservat als homes i les dones havien de salvar grans obstacles i impediments per accedir-hi.

Stephanie Kwolek

Ens va explicar la història de les quatre primeres dones universitàries de la història recent,  Maria Elena Maseras i Ribera, Maria Dolors Aleu i Martina Castells Ballespí que van haver d’assistir a les classes, dues d’elles, disfressades d’home perquè no els vetessin l’entrada. Una vegada acabades llurs carreres el Ministeri els va negar l’expedició dels seus títols de llicenciades i l’accés a l’examen de doctor fins que després d’anys de lluita ho van aconseguir.

                            

                                            Maria Dolors Aleu

Després de preguntar a les noies assistents el què pensaven fer, Núria Salán va donar per acabat l’acte. Els sèniors assistents a la conferència estàvem amb la boca oberta; els adolescents no ho sé. Però el que sí que us puc dir és que si jo fos cinquanta anys més jove i fos dona, hauria anat a l’acte a signar el document que calgués per entrar a la branca de Ciències, Enginyeria, Arquitectura, Tecnologia o on em volguessin acollir.

 

 1 de març de 2023