EL FONTOVA TEATRE
Aquest diumenge, 28 de febrer, s'ha presentat el grup de teatre de l'Ateneu, amb un èxit total de públic assitent.
Transcrivim el discurs del president de l'Ateneu que va obrir l'acte.
Hola, benvinguts a aquesta tarda de teatre en
la que esperem que us ho passeu molt bé.
Avui veureu dues obres curtes, una més curta,
l'altra no tant. I el motiu d´aquestes dues obres és presentar-vos el grup de
teatre de l'Ateneu, el Fontova Teatre, amb el qual intentarem una programació
estable durant l'any, amb obres pròpies i
per intercanvi amb altres companyies de
la Federació de Teatre Amateur de Catalunya.
La Junta de l'Ateneu fa temps que tenim la
intenció de portar el teatre a casa nostra, i vam pensar que la millor manera de
fer-ho era amb un grup propi.
Potser us preguntareu el per què d'aquesta
dèria pel teatre, i us ho contestaré amb una sola paraula, CULTURA,
per què el teatre és Cultura.
Però si em pregunteu què és la Cultura ja em
serà més difícil d'explicar. Mireu, per fer-ho entenedor us diré que la Cultura
és l'aliment dels àngels. Les persones
estem formades per una part física, i per una part inexplicable feta de somnis
i de preguntes. Tots trobem ben natural que la part física s’ha d’alimentar,
amb cigrons o amb pa amb tomàquet. Doncs tingueu-ho ben present, també ens cal
alimentar aquesta part màgica que fa que ens assemblem a Déu. Perquè així, amb
aquest equilibri entre la terra i l'aire aconseguirem aquella llum interior de
l'alegria.
Alguns pensareu si el teatre sempre és
cultura, i jo us diria que sí. Però de la mateixa manera que hi ha pernil salat i pernil de pota negra,
també hi ha teatre mediocre i n'hi ha de genial. I el que sí que té el teatre
és que sempre és original, sempre és diferent d'un dia a l'altre depenent
d'infinitat de coses sense importància que fan que un dia tot surti bé i vet
aquí que un altre potser tot surti de cap per vall.
També us voldria dir que si entre el públic hi
ha algú que volgués participar amb el grup de teatre hi serà benvingut. Tothom
hi té un lloc, des dels que fan d’actors fins els que fan els decorats. És molt
probable que alguns se’n desdiguin perquè van molt atabalats pels mal de caps de la feina de cada dia.
Penseu que és ben al contrari, i que el fer teatre és una eina per desemboirar
els neguits i per reomplir els dipòsits d’energia que hem buidat durant el
dia.
Al teatre, abans de la representació hi ha una
gent que es passa hores i hores d'assajos per agafar seguretat, hi ha gent que
treballa amb bambolines, hi ha tècnics de so i de llum, fins i tot hi ha gent
que sap cosir i els que saben pentinar o maquillar. Però hi ha una persona
sense la qual el teatre no aconseguiria mai els nivells de conjunt i fins i tot
de perfecció. Parlo naturalment del director. Ell és qui ens corregeix el ritme
i el gest, qui ens diu quan hem d'exagerar o dissimular una postura, qui
allarga o escurça una escena. En resum, ell és el responsable principal si
l'obra us agrada. En canvi, si alguna cosa surt malament creieu-me, normalment o
és culpa dels actors, o del que fa anar els llums, o d'algun accident inesperat.
I ja no m'allargo més. Us presento al nostre
director, Manuel Llorente, que us adreçarà unes paraules.
UN MOMENT DEL DISCURS
UNA FIESTA PARTICULAR
IMATGES DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS TERRÍCOLES
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada