Divendres 17 d’abril, les nou del
vespre. La sala del teatre plena amb menys públic del que esperàvem però
suficient perquè es vegi digna. Després del parlament de presentació, els
cantaires de la Coral Sant Jordi es van situant a l’escenari bressolats pels
aplaudiments del públic, que puja de to quan el director, Lluís Vila i Casañas,
fa la seva entrada i ens saluda. Seguidament el gran silenci de respecte i d’expectativa.
La Coral Sant Jordi no decep: la música et pot agradar més o menys, però la
tècnica, la interpretació impecable, acaba emocionant als assistents. L'hora i mitja ha passat massa aviat i reclamem el bis. Ens canten El rosinyol amb una finor
antiga que recorda aquells temps quan les coses es feien com cal. El públic ens
demana més concerts com aquest i nosaltres no podem prometre res, perquè a
vegades les circumstàncies ens ho posen fàcil i en d’altres ens trobem
massa obstacles. Els cantaires i el director s’acomiaden amb un “a reveure”, i
nosaltres pensem que tant de bo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada