En nom de la Junta de l’Ateneu us desitjo a tots un bon dia i que sigueu benvinguts a la inauguració de les obres de la façana i accessos del teatre de l’Ateneu. Obres inacabades, certament, però tan sols en uns petits detalls: falta repassar la pintura per tapar els regalims, falta acabar de pintar quatre metres del mur del pati. Falta posar les lletres del nom del teatre i l’any que es va construir. Resulta que el temps previst per acabar les obres era el passat dissabte 18 de juny, i tot anava prou bé com per pensar que a dia d’avui estaria acabat i és per això que ens vam decidir a fer la inauguració. Després les coses es van complicar amb aquelles petites ensopegades impensables (com per exemple que va ploure quan van pintar i va fer tot de regalims. S’ha repintat diverses vegades, han acabat la pintura i, com que l’han de demanar a València, no la tindran a temps). Per tot plegat s’ha acordat que ho acabaran després de les vacances.
A vegades pensem si realment cal fer aquests actes d’inauguració. De cara a alguns sembla que només siguin perquè ens posem medalles, i no us negaré que potser una mica d’això també hi ha. Però també és veritat que, en general, les victòries uneixen i les desfetes disgreguen. Com que una de les feines de l’Ateneu és agermanar tots els veïns, hem pensat que estàvem obligats a oferir-vos aquesta petita festa.
El Joan Montserrat, en assabentar-se que fèiem la inauguració, m’ha passat la lletra d’una cançó que es va escriure en motiu d’una altra inauguració a l’Ateneu fa més de cent anys, concretament de l’any 1903. El títol de la cançó és “Vals a coro i orquestra dedicat a la Pasqua”. Música de Joan Duran. I diu “Exclussiu per a ús de la secció coral de l’Ateneu Unió de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.” No us la llegiré tota perquè és una mica llarga, però deixeu-me que llegeixi els quatre versos on hi surt el nom de l’Ateneu.
Al començament diu: La Colònia està contenta. Tot és vida i moviment. La alegria transparenta. En el rostre del jovent. Que a l’esclat de nova vida. L’Ateneu ha despertat. I a ajudar-hi a tots ens crida. Amb vera fraternitat.
Més endavant torna a dir: Ajudem tots al sistema. Doncs de l’Ateneu Unió. I que sigui nostre lema. Goig, cultura i diversió. ….
Cap al final. També l’estació florida. La Colònia ha visitat. I a l’esclat de nova vida. L’Ateneu ha despertat…..
I per acabar.- I treballem amb joia. Per fer el temps feliç. I de la Colònia. Fem-ne un Paradís.
Com veieu passen els anys, passen les generacions però ens queda el sentiment de ser de la Colònia.
Com veieu, també, és etern aquest dormir i despertar de l’Ateneu.
--------------------------------------
L’actual Junta de l’Ateneu estem molt contents d’haver tingut la sort de coincidir en un dels millors moments de la nostra entitat. Hi ha hagut altres Juntes que han treballat com nosaltres i inclús encara més, però les circumstàncies no els ha anat de cara i les coses no han sortit prou bé. Nosaltres hem tingut la sort de coincidir amb una sèrie de factors favorables que ens han ajudat:
El cafeter, amb el que fins ara hi mantenim unes relacions de cordialitat i ajuda mútua.
L’Ajuntament, que desde fa molts anys està col·laborant en tot allò que pot.
L’ambient general del poble amb la florida d’entitats com els escacs, el futbol i sobretot Juguem Tots, que ens encoratgen a colaborar.
I el socis que ens engresquen a continuar. Els socis que moltes vegades veuen que no tenen gaires avantatges, i malgrat això continuen pagant la cuota de soci, perquè en el fons del cor veuen que val la pena ser de l’Ateneu.
----------------------------------
Aquestes obres que celebrem avui tanquen un cicle que va començar en el temps de l’alcalde Comellas quan va posar tots els mitjans perquè es pogués rehabilitat primer la Saleta i després la teulada del teatre. Va iniciar els tràmits per a rehabilitar la Sala de Lectura i la Sala de Juntes, però aquestes obres les va acabar l’alcalde Felipe Castillo. Durant l’efímer mandat de l’alcaldessa Dolors i altre cop l’alcalde Castillo es va iniciar el camí per a fer possible les obres que ara inaugurem. I l’actual alcalde, Gerard Segú, que ha sigut qui les ha realitzades, n’ha fet el seguiment i les ha acabades. Ja veieu la sort que hem tingut de poder comptar amb amb tants alcaldes al nostre costat.
Ara quedaria rehabilitar l’escenari amb tot el què comporta, d’aïllament sonor, de modernització, d’acondiconament dels camerins etc. Nosaltres sabem que aquestes obres van per llarg, i més ara que ens ha caigut la galleda d’aigua freda de la crisi. Per això hi hem fet modestes actuacions: l’hem netejat, l’hem sanejat amb petites actuacions, hem canviat la roba de les bambelines, hem canviat les fustes per barres d’alumini. I també la roba del teló.
De les obres d’ara, ja ho veieu. S’ha fet l’accès per la movilitat en cadira de rodes. S’ha salvat la petita cuina amb molta imaginació. S’ha fet la doble porta normativa contra incendis. S’han tret i posat les reixes de les falses finestres i s’hi ha posat a dins un vidre opac perquè faci sensació de finestra de veritat. S’ha pintat aquest interior i sobretot la façana del teatre, del pati i del restaurant. Com que falta acabar de pulir la pintura, no s’ha pogut posar encara les lletres del Teatre Fontova i l’any en que es va construir, el 1892. També s’hi posarà un vidre reforçat a ran de porta perquè no enganxin cartells a la porta. I el resultat és aquest, que fa un goig que enamora als visitants i sobretot a tots nosaltres.
Ara us parlarà, en representació de l’Ajuntament, Jesus Blanco, primer tinent d’alcalde de l’actual consistori.
Us agrairem que després us quedeu a un petit vermut de celebració.
Moltes gràcies.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada