Què vols ser quan siguis gran? Els infants tenen projectes infantils: bomber, metge, futbolista…. Els joves tenen somnis o esperances: estudiar tal carrera, treballar de segons què, formar una família. En canvi quan arriba el temps de l’acabament de la vida laboral, sobint ens quedem sense projectes, sense esperances i ens fa l’efecte d’un temps buit, un lloc on no fem res.
La vida laboral ens aporta seguretat econòmica, ens ordena el temps, ens dóna reconeixement, ens relaciona amb altres persones, i tot això trontolla quan ens jubilem. És important substituir l’antic ordre per un de nou que també ens proporcioni aquells valors que teníem. És important ocupar el temps amb allò que ens doni satisfacció, sigui fent coses que ja sabíem fer, sigui fent coses que no sabíem fer. I no permetem que l’avidesa de voler fer coses ens ofegui.
Quan ens fem grans el cos respon d’una manera determinada, segons què no ho podem fer, segons què millor no menjar-ho. No és massa bo valorar excessivament el passat ni pensar en el futur, centrem-nos en el present on hi ha el goig de viure. Els òrgans que no s’utilitzen s’atrofien, per tal exercitem aquelles facetes susceptibles d’un empitxorament més evident, com per exemple la memòria. Parlem amb cinc persones diferents cada dia. Reservem-nos parceles de temps per a nosaltres mateixos o estarem en perill que d’altres ens ocupin tot els nostre temps. Ajudem als nostres fills i si pot ser siguem capaços de comprendre quan som necessaris i quan no som més que instruments als servei de tots els altres. Fem el que ens agradi i, sobretot, vint minuts diaris exclussius per a nosaltres són imprescindibles.
Maria Pia Barenys ens ha parlat durant una hora i mitja d’una manera planera i amena, ha contestat les nombroses preguntes i ens ha deixat amb aquella sensació que una hora i mitja, a vegades, passa molt de pressa.
La vida laboral ens aporta seguretat econòmica, ens ordena el temps, ens dóna reconeixement, ens relaciona amb altres persones, i tot això trontolla quan ens jubilem. És important substituir l’antic ordre per un de nou que també ens proporcioni aquells valors que teníem. És important ocupar el temps amb allò que ens doni satisfacció, sigui fent coses que ja sabíem fer, sigui fent coses que no sabíem fer. I no permetem que l’avidesa de voler fer coses ens ofegui.
Quan ens fem grans el cos respon d’una manera determinada, segons què no ho podem fer, segons què millor no menjar-ho. No és massa bo valorar excessivament el passat ni pensar en el futur, centrem-nos en el present on hi ha el goig de viure. Els òrgans que no s’utilitzen s’atrofien, per tal exercitem aquelles facetes susceptibles d’un empitxorament més evident, com per exemple la memòria. Parlem amb cinc persones diferents cada dia. Reservem-nos parceles de temps per a nosaltres mateixos o estarem en perill que d’altres ens ocupin tot els nostre temps. Ajudem als nostres fills i si pot ser siguem capaços de comprendre quan som necessaris i quan no som més que instruments als servei de tots els altres. Fem el que ens agradi i, sobretot, vint minuts diaris exclussius per a nosaltres són imprescindibles.
Maria Pia Barenys ens ha parlat durant una hora i mitja d’una manera planera i amena, ha contestat les nombroses preguntes i ens ha deixat amb aquella sensació que una hora i mitja, a vegades, passa molt de pressa.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada