FESTA MAJOR. Primera Part.

Ja hem celebrat els actes avançats de la Festa Major, l’anticip del que vindrà i creiem que el tast ha sigut satisfactori.

El dissabte dia cinc de juny hi va haver la marató de country amb una gran participació d’amics vinguts d’arreu de Catalunya, Berguedà, Maresme, Vallès, Barcelonès, Garraf, Penedès, Osona i, naturalment Baix Llobregat. No en vam fer un recompte un a un, però així per sobre vam calcular que superàvem els dos-cents i ens acostàvem als tres-cents. De sis a nou vam ballar més de cinquanta balls i el bon dia i la calor van impedir que ningú els ballés tots perquè s’hauría deshidratat.

A partir de les nou va començar la butifarrada organitzada pel Club d’Escacs de la Colònia. Tota la banda sud de la plaça ocupada i una part de l’altre costat. Les tres-centes cadires que ens va facilitat l’Ajuntament, totes ocupades i en vam utilitzar una bona quantitat de l’Ateneu. Quatre-centes botifarres servides. Tot són xifres que parlen d’èxit de participació. L’organització va ser impecable i no hi va haver cues a l’hora de servir ni nervis a l’hora de recollir. A la vora les dotze ningú diria que feia poc allò era una efervescència de converses i rialles. I feia una fresca reconfortant de nit d’istiu.

(Dissabte 5 de juny)

Diumenge es va llevar plovent i això va fer suspendre les Titelles que es feien a l’aire lliure. Cal aclarir que la Sala de l’Ateneu, que normalment és el refugi en cas de pluja, estava ocupat per una celebració que s’havia de fer al pati de l’Ateneu i s’hi van haver d’eixoplugar.

A les sis de la tarda es van obrir les portes per l’exhibició de balls organitzat per l’Ateneu. Las Tríadas, les tres noies professores de l’escola de Dança del Ventre de l’Ateneu, van obrir l’acte amb el ball “Danza de velos y velas” i el públic es queda estupefacte, ensizat. Prenen el relleu l’Adrià i la Maria, de Manresa, Campions d’Espanya infantils en el campionat celebrat a Mallorca el 2009 i altre cop Campions d’Espanya en el campionat d’enguany a Castelldefels. Comencen amb una samba, segueixen amb un Txa-Txa-Txà i a continuació una Rumba Bolero. Els entesos en balls de saló no poden contenir els aplaudiments i la resta de mortals ens adonem que per alguna cosa són els campions. Tornen les Tríades i ballen “Danza de Alas de Isis” i sedueixen al públic de manera unànime. Acaben l’exhibició la parella de Manresa amb dos balls del repertori llatí, un Pas Doble i un Jive, altrament anomenat Rock and Roll. Els entreguem un ram de flors als cinc actors entre els aplaudiments del públic i tenim la sensació que hem assistit a una demostració de primera categoria.

(Diumenge 6 de juny - Exhibició Ball de Salò. L'Adrià i la Maria)

(Diumenge 6 de juny - Exhibició Dança del Ventre. Les Dríadas)

A quarts de vuit comença l’obra de teatre Hablemos a Calzón Quitado de la companyia Los Alquimistas. Ja ho vam explicar la primera vegada que van actuar, la història ens relata l’opressió familiar a un noi de vint-i.trés anys, l’educació i l’alliberament que li aporta la coneixença d’un amic i al final, quan fa fora al seu pare, la llibertat guanyada i el pànic de sentir-se l´unic responsable de la seva vida. Aquesta narració i les connotacions amb l’opressió de les nacions, la revolució i l’obtenció de la llibertat, en fan una obra tendra i vibrant, suggeridora i carregada de missatges. Al final, quan malgrat la llibertat, l’enyorança d’antics costums ens parla de sentiments i de solitut, el silenci es pot tallar i les llàgrimes pressionen aflorar. Els que no l’havien vista s’emocionen, i els que la vam poder veure quan la van estrenar també a la Colònia, ens tornem a impressionar. En sentirem a parlar d’aquesta obra. Tenim la impressió que és fàcil ser profeta quan s’ha vist allò que hem vist.

(Diumenge 6 de juny - Los Alquimistas a Hablemos a Calzón Quitado)

Amb aquest acte es va cloure la primera part de la Festa Major i, sincerament, creiem que s’ha passat amb nota alta. I encara ha d’arribar el més important.