Cantada de Nadales'24

Aquest diumenge, coincidint amb la Marató de TV3, hem celebrat la  cantada de Nadales amb infants, mares i pares i el Casal Municipal de la Gent Gran de la Colònia. 

En acabar l'Associació de veïns i veïnes han preparat una xocolata desfeta reconfortant mentre la Xaranga ha posat més música i animació al acabar el concert.

Moltes gràcies a tots i totes i bones festes!

Obertura del bar restaurant Ateneu Unió

NOVA ETAPA AL BAR RESTAURANT DE L'ATENEU UNIÓ

Us informem que des del divendres dia 6 de desembre el Bar restaurant Ateneu Unió torna a estar obert al públic. 

Us hi esperem!

BASES PER A L'ARRENDAMENT DEL 
BAR - RESTAURANT "ATENEU UNIÓ" 2024

 

Amb la intenció d'aconseguir un millor servei als socis de l'Ateneu Unió, de la Colònia Güell, la Junta ha considerat adient convocar un concurs per optar a l'arrendament del Bar - Restaurant de la nostra entitat. A tal efecte, els interessats haureu d'escanejar el codi QR de la part superior i presentar la vostra proposta abans del dia 4 d'agost del 2024.

 

Núria Salan

L’ENGINY INVISIBLE

Conferència de Núria Salanrència destinada a motivar les noies perquè emprenguessin els estudis de Ciències i Tecnologia. Resulta que les noies ja vénen de sèrie programades per a triar altres branques del saber, farmàcia, infermeria, bibliotecàries, inclús metgesses. Però Arquitectura, Enginyeria, Tecnologia en general sembla que no els ve tan de gust. Avesats com estem a propiciar totes les iniciatives culturals del nostre poble hi vam accedir, i no solament això sinó que també hi vam assistir per a facilitar la infraestructura que poguessin necessitar. De fet no era gaire cosa: un micròfon que funcionés, cadires, una mica de calefacció, un projector, una pantalla i una mica d’il·luminació.

L’acte començava a un quart de dues i un quart abans va començar l’espectacle. Cent cinquanta alumnes, adolescents, nois i noies anaven arribant sense esvalotar. Les mestres els anaven acomodant a cada sector que els pertocava i una professora els anava alliçonant de la manera que s’haurien de comportar, que si silenci, que si atenció, que si després haurien de recollir les cadires per posar-les al seu lloc. Jo m’esperava una mena de demostració de la revolta dels barretines i no, tot va ser educat i fàcil, sorprenent.

A l’hora justa, potser encara no havia sonat la campana, va arribar la conferenciant, Núria Salan, de la que tan bé ens havia parlat el company de Junta Josep Maria Benet que havia sigut alumne seu. Ell i la seva dona la van rebre a l’entrada i li van donar la primera impressió que estava en terra amiga. De fet potser no calia perquè la professora Núria Salan sempre es deu trobar en terra amiga quan està entre alumnes, si més no és la impressió que a mi em va donar.

Hypatia d'Alexandria
 
He de reconèixer que jo patia una mica al pensar com s’ho faria davant de tants joves contenint el primer crit. Però tal com va pujar a l’escenari i va obrir la primera foto de presentació ja vaig veure que assistiria a una demostració d’exquisidesa, de domini del discurs, de l’espai i la tensió.
 

Primer de tot es va presentar “Sóc Núria Salan, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya especialitzada en metal·lúrgia, veïna de Sant Boi i una militant apassionada en visibilitzar  les dones científiques de la Història. I aquí va començar l’apoteosi.

 

“Coneixeu Leonardo da Vinci? tants milions de consultes a internet. Coneixeu Tesla, coneixeu Franklin, Gutemberg, Edison... tants i tants milions de consultes a internet. Coneixeu Hypàtia d’Alexandria?.....”

I ens explica que va discutir a l’àgora amb Ptolomeu defensant que el centre de l’Univers no era la terra sinó el sol. Ptolomeu milions de consultes a internet, Hypàtia una misèria

Hildegard von Bingen

EL BINGO DE CAP D’ANY

Petita crònica d’una tradició nadalenca

 

Tal com havíem fet antigament, vull dir abans de la pandèmia, enguany vam tornar a fer el Bingo de Cap d’Any. El dia 1 de gener de l’acabat d’estrenar 2023, a les sis de la tarda ja estàvem nerviosos per començar un dels actes més multitudinaris dels que celebrem a l’Ateneu. El que no havíem comptat és que aquest any coincidia en diumenge i, ja se sap, els diumenges a la tarda, sobretot si són d’hivern, no hi ha gaire afició a sortir de casa. Tot i això l’afluència va ser considerable i més de dues-centes persones i però menys de tres-centes, van assistir al nostre primer acte d’aquest any.

Ja abans de començar feia goir

La festa va transcórrer com és habitual, els uns cantant línea, altres cantant bingo, i la majoria salivant per poder cantar alguna cosa, sense que arribés a passar. Qüestió d’estadística. A vegades passa, i aquesta vegada també, que la sort va a clapes i des de la distància et fa l’efecte que sempre canten els la mateixa taula. També hi ha jugadors que creuen en la mala sort i si a la segona partida no han sucat ja corren a canviar el tiquet perquè saben, o sospiten, que els seus números estan maleït. Jo sóc un d’ells i ho vaig poder comprovar:  a les primeres partides en prou feines en vaig fer més de la meitat i quan vaig canviar el meu cartró no vaig passat d’un quart. Cosa que demostra que era el segon cartró el que estava maleïts. El que no em puc explicar és com s’ho va fer un xicot que estava a l’altra punta per cantar ell tot sol, dues línies en dues partides diferents. En aquest cas l’estadística va fer el ridícul més espectacular que mai he vist.

Però després en feia més

Els cantaires dels números d'enguany, van ser uns nois i una noia del Cau,  algun d’ells molt de la broma. Encara em trobo pel carrer qui em recorda fent cantarella “El vint-i-vuit, tres-set”, i molt eixerits. Ens van ajudar força a muntar i a desmuntar les taules i cadires, per la qual cosa els vaig dedicar una oració d’agraïment en la propera missa,  la del dia de Reis.

N'hi havia que estaven per la feina

I a part dels afortunats i dels del Cau, també els participants, desafortunats, cantaven a la seva manera. Hi havia qui periòdicament animava al dels números a que els barregés “Remena, noi” com si les boles estiguessin agrupades intencionadament. D’altres feien eco al cantor “Uuuuuu”  si havia sortit l’u, o “Nadal” si era el vint-i-cinc. O “...i esmorza” si era el catorze el que acabaven de cantar. En fi, tradicions nadalenques com cantar el Fum fum fum abans de fer cagar el tió.

I n'hi havia que encara més

I ja està. Tot va anar bé, a alguns perquè havíem passat una bona estona, i a d’altres perquè també s’ho havien passat bé i a sobre portaven un  pernil a sota el braç. Quan anàvem a tancar els llums ens vam trobar amb el dilema de no saber què fer amb les bosses de brossa plenes del paper de les tovalles, del plàstic dels platets i amb l’orgànica dels grans de blat de moro. Des de la recent implantació de la recollida selectiva de la brossa, algunes coses encara les hem de polir. Sort que algú ens va dir que quedaven alguns contenidors pendents de retirar. I en processó, hi vam anar.

 

Ateneu Unió. Festes de Nadal 2022 – 2023

Moments de l'acte des de diversos punts de vista

 

 

 

ASSEMBLEA DE SOCIS DE L’ATENEU UNIO

27 de novembre de 2022

 El passat diumenge 27 de novembre vam celebrar l’assembla anual de socis amb una assistència considerable (si ho comparem amb les celebrades anteriorment), amb la següent proposta d’ordre del dia:

                1.-Acolliment dels assistents i entrega d’un modest present

2.- Breu parlament de benvinguda per part del President

3.- Lectura i aprovació de l’acta de la darrera assemblea

4.- Aprovació de l’estat de comptes

5.- Aprovació de Pressupost

6.- Exposició d’activitats durant l’exercici

7.- Explicació de les millores a les instal·lacions

8.- Presentació dels nous membres de la Junta

9.- Comentaris sobre xarxes socials

10.- Precs i preguntes

 

11.- Aprovació dels nous Estatuts de l’Entitat

 Complint amb el primer punt vam entregar un bolígraf als assistents que, en realitat responia a la commemoració, enguany,  del cent trentè aniversari de la nostra entitat. Per exigències formals i religioses, la segona convocatòria estava prevista a les dotze del migdia ja que la missa dominical acabava poc abans d’aquesta hora. Així doncs, quan van arribar els darrers feligresos vam iniciar aquesta cerimònia laica.

Sense sorpreses es van anar succeint les denes dels punts de l’ordre del dia. La benvinguda als assistents, la lectura de l’acta de la darrera assemblea (que els més vells del poble encara recordaven), el repàs de les finances amb el pressupost de funcionament de l’entitat, les activitats que van prenent empenta després de la desinflada de la pandèmia, les actuacions de manteniment i rehabilitació d’instal·lacions, l’alegria per part dels ancians de la Junta per les noves incorporacions, deixant la Junta d’aquesta manera

 

President         Sr. Aleix Font Marimon

Vicepresident Sr. Ramon Ferreté Lostao     

Secretari          Sr. Josep Maria Benet Ciurana                     

Tresorer           Sr. Francesc Huertas Collado           

Vocals             Sra. Aïda Ferreté Pastor                   

Sr. Andreu Gelabert Rabella            

Sra. Ema Ludeña                  

Sr. Ferran Ràmia Domènech

Sr. Josep Garcia Ruiz            

Sr. Lluís Polo Torres                         

Sra. Roser Font Lasierra       

            

La Sra. Ema Ludeña, membre de la Junta de ple dret per aclamació popular, va donar comptes del projecte de xarxes socials, concretament d’una plataforma anomenada Instagram.

I a partir d’ara vam començar el tràmit molt pesat però necessari, de la renovació, per imperatiu legal, dels Estatuts de l’Entitat, els quals van ser aprovats per  unanimitat dels assistents. De fet aquest tràmit culminava un procés de comunicació en el que vam enviar a tots els socis dels que en teníem l’adreça electrònica, tot el projecte de nous Estatuts, i també ens vam oferir a la resta de socis en un monogràfic per atendre consultes i suggeriments.

Als precs i preguntes, els socis que ho van desitjar van prendre la paraula per expressar les legítimes opinions, cosa que vam agrair com a mostra d’uns socis implicats en l’Entitat.

 Vam acabar amb una mena de vermut fraternal per trencar el gel d’una taula separadora entre Junta i assistents i també per acabar d’expressar i respondre aquelles qüestions que no havien aflorat en el torn de precs i preguntes. De totes maneres, hem de reconèixer que el tema cabdal no va ser ni l’eficàcia de la Junta ni la qualitat dels Estatuts, sinó la preocupació generalitzada, universal, sobre el què en faríem de les sobralles del pica-pica. Perquè amb el nou sistema de recollida selectiva de la brossa hi quedem, com a serrells, les entitats del municipi, que quan s’apaguen els llums, després de les celebracions, ens trobem amb les bosses de la brossa que no sabem on les podrem dipositar.

 

La Junta.

 

FESTA LITERÀRIA 

SANT JORDI 2022

El president de l'Ateneu donant la benvinguda

El divendres 22 d’abril a dos quarts de deu del vespre vam tenir el goig de presenciar l’espectacle Quatre parets fan una casa interpretat per Marta Tricuera i Gerard Bidegain, com a rapsodes, i Alba Hinojosa de violinista.

Alba Hinojosa, Gerard Bidegain i Marta Tricuera

El muntatge funcionava com una mena de diàleg en el que anaven falcant-hi poesies de Montserrat Abelló, Caterina Albert, Vicent Andrés Estellés, Maria Àngels Anglada, Aurora Bertrana, Josep Carner, Salvador Espriu, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Joan Maragall, Maria Mercè Marçal, Miquel Martí i Pol, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Josep Pla, Joana Raspall, Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Josep Maria de Sagarra, Joan Salvat-Papasseit, Jacint Verdaguer, separades cadascuna per una peça de violí.

Marta Tricuera

Va ser un espectacle emotiu i amè, en el que la il·luminació centrada exclusivament sobre els artistes hi conferia una sensació  d’ intimitat indispensable (imprescindible)  en la temàtica. El públic silenciós, atent, paladejant la poesia, conscients de la bellesa viscuda en un moment únic que ens agafava de sorpresa gràcies a l’ofici dels artistes.  Van saber mantenir la tensió de manera que a l’obrir-se els llums de la sala vam ser molts els que vam pensar “Ja s’ha acabat?”

Gerard Bidegain

No va ser l’any que vam tenir més públic a l’acte de Sant Jordi, poc més d’una cinquantena de fidels seguidors omplíem mitja sala. Però sabíem que avui teníem una competència imbatible a causa del partit de futbol del Barça femení, en semifinals de la Champions que jugaven a casa. Per això vam estar més que contents amb l’assistència correcte, donades les circumstàncies.

Alba Hinojosa

A l’acabar, com cada any, vam fer un tast de galetes, cava o refresc i, sobretot conversa, centrada en l’espectacle i també en l’alegria de retrobar-nos altre cop després de tants dies de pandèmia. Surant per l’aire de la sala encara tenia al pensament, el violí xiulant La mare, i el primer poema que havia encetat l’enzís:

Tot sembla ben senzill. Quatre parets

fan una casa. Un home i una dona,

un fill. Una taula, quatre cadires,

i un llit per a dormir, néixer, morir.

Tot sembla tan senzill, si fos així!....

La Junta

 

   

  SANT JORDI 2022

22 d’abril de 2022 a les 21’30h

Al teatre Fontova de l’Ateneu

 

Espectacle produït per Espais Escrits i creat i interpretat per 

Marta Tricuera i Gerard Bidegain 

amb  la violinista Alba Hinojosa.

Quatre parets fan una casa

Habitar, crear i morir a través del mapa literari català

 

A l’acabament de l’acte s’oferirà un tast amb cava i galetes

 

ONZE DE SETEMBRE DE 2021
COLÒNIA GÜELL

 

Tal com hem fet cada any, excepte el 2020 l’any de la Pandèmia Mundial, l’Ateneu Unió hem celebrat la Diada Nacional amb la ballada de sardanes de la vigília, o sigui el dia 10 de setembre a les deu de la nit. La tradició fa que a la mitja part, aproximadament a les onze de la nit, oferim coca de brioix i una beguda, sigui moscatell, o una ampolla individual d’aigua, de suc de fruita o de xocolata. En teníem per a cent assistents i va anar quasi just. El poc que va sobrar es va acabar als primers moments de la repetició.

Cobla Ciutat de Terrassa

La cobla d’enguany va ser la cobla Ciutat de Terrassa, uns músics de solvència reconeguda i molt valorada pels assistents i balladores d’avui. El repertori també va ser molt agraït i com a darreres peces ens van oferir La Santa Espina, com a últim ball, i Els Segadors de comiat. Els Segadors els cantem cada any a l’acabar la vetllada i sempre hem comptat, com avui, amb la col·laboració dels músics de la cobla.

Les primeres balladores en posició

La participació va ser constant, i l’assistència satisfactòria si tenim en compte que poc abans de començar la música va ploure una mica, com un avís d’allò, que al final no va passar, però que va dissuadir a més d’un. Per si de cas, vam decidir fer-ho a dins la sala i no pas a fora a la plaça, com sempre ho fem, però això no va evitar que alguns es quedessin a casa per por de la mullena.

Els oients i els balladors expectants deixen espai per a ballar

Sigui com sigui, vam tornar a homenatjar la Diada de Catalunya de la manera que més ens plau, de manera festiva i tradicional, amb sardanes i agafant-nos de les mans. I tant de bo ho puguem  seguir fent, sense pandèmies, sense rancúnies i a ser possible en llibertat.

 

La Junta

 
REVISTA ATENEUS
Núm.24 de Juny de 2021

Transcrivim l'editorial del darrer número de la revista Ateneus, de la Federació d'Ateneus de Catalunya per la seva transcendència en els moments que vivim. És una crida a la plena normalització de les dones a la societat i al seu empoderament. Nosaltres també entenem que la societat no pot renunciar a tant de talent, i les dones tampoc no poden obviar totes les escletxes de visibilitat, no ja per elles personalment sinó per les dones en conjunt.

Ateneus. Amb accent femení i plural

Durant la darrera dècada d'aquest nou segle, la dona ha multiplicat la seva presència en els òrgans de decisió dels ateneus. Per primera vegada, a més, una fornada de dones ocupa moltes de les presidències dels gairebé 180 ateneus que a data d'avui tenim adherits. Aquest increment, que en xifres absolutes respecte el còmput global es situa en el 25%, és encara clarament insuficient, però marca un camí a seguir.

 

La presidència femenina, com a fet, és importar, però el més rellevant és tot allò que implica: una feminització i, per tant, una posada al dia de les estructures que han sustentat els antics ateneus, i una crida a més a implicar-se en la vida social de l'entitat en qüestió des de qualsevol dels seus estaments., Cal recordar d'on venim: fa molt poques dècades, els llistats de presidents d’ateneus (en molts casos entitats centenàries) eren totalment masculins. És més, si fem un cop d’ull al retrovisor i mirem unes poques dècades enrere, a molts ateneus la presència de la dona estava vetada. És per això que cal seguir el camí del 25% i anar-lo incrementant.

En aquest número de la Revista Ateneus, hem volgut donar veu a les diverses seccions dels ateneus a través de la mirada de dones implicades. Esports, la cultura popular, arts escèniques, la implicació dels col·lectius minoritats, una mirada cap al futur... La nostra voluntat no és altra que evidenciar que, com més divers sigui el teixit social d'un ateneu, més rica serà l'experiència d'aquella entitat, i millor l'oferta que podrà presentar al seu entorn més immediat. Un ateneu que representi la realitat de la seva població i amb tots els accents possibles, fugint de la masculinització clàssica, serà un ateneu que assegurarà la seva persistència durant molts anys més.

 

 

Consell Redactor